Germà llec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Els '''germans llecs''' o '''germans conversos''' eren monjos, per tant membres d'ordes religiosos catòlics, especialment ordes monàstics i [[ordes...». |
|||
Línia 7:
La distinció no es feia en el monasticisme antic. De fet, la major part dels primers [[benedictins]] no eren [[clergue]]s i tots feien treballs manuals. El mot ''conversi'', '''conversos''', es feia servir per als monjos que havien ingressat a l'orde de grans, per diferenciar-los dels ''oblati'' i ''nutriti'', '''oblats''' o '''donats''', que s'havien criat al monestir des de petits, sovint deixats per les famílies perquè la comunitat els eduqués i els mantingués, i que després ingressaven joves en el l'orde.
En començar el segle XI, el temps dedicat a l'estudi va incrementar-se, com també el nombre de monjos que eren clergues. Igualment, calia regular la posició dels ''famuli'', servents que treballaven per al monestir sense tenir vots a la comunitat. D'aquesta manera, sorgiren els germans llecs en alguns monestirs italians com els de l'[[Orde de Vallombrosa]], i en altres, com a [[Hirschau]], es donà un reglament per als ''fratres barbati'' i ''exteriores''.
A l'[[Abadia de Cluny]] el treball manual es va relegar i va quedar en mans de servents a sou; pel contrari, els [[cartoixans]], [[cistercencs]], [[grandmontins]] i altres ordes van instituuir que fossin els '''germans llecs''', que encara no eren preveres, qui se n'encarreguessin. En casos com el de l'[[Orde de Grandmont]], aquesta completa separació en les tasques va conduir a conflictes entre les dues comunitats que provocaren el declivi de l'orde.
==Característiques==
| |||