Revisió del 14:22, 16 oct 2010 modifica 1l2 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.368 edits →‎Enllaços externs ← Edició anterior		Revisió del 14:24, 16 oct 2010 modifica desfés 1l2 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.368 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 14: L'atribució de nomenar als seus membres li correspon en el President dels Estats Units. Com regla general, el President nomena a una persona que compartisca els seus ideals polític-judicials. No obstant això, regularment el President tracta de cercar un candidat que siga acceptat tant per liberals com per conservadors, ja que un candidat els pensaments del qual siguen considerats massa extrems poden ser rebutjats pel senat. En alguns casos, les decisions dels jutges tendeixen a ser l'oposat al que el President esperava d'ell quan ho va nominar. Un exemple d'açò és el cas del Jutge President [[Earl Warren]] qui va ser nominat pel president [[Dwight D. Eisenhower]] anticipant que seria un jutge conservador. No obstant això, durant la presidència de Warren, es van emetre decisions que van ser considerades entre les més liberals de tota la seua història. El "''consell i consentiment''" del Senat és requerit per a qualsevol nominat a la Cort Suprema. El procés de confirmació regularment atrau a un gran nombre de grups activistes qui fan campanya en pro o en contra del nominat. El Comitè d'Assumptes Judicials porta a terme les vistes i els interrogatoris per a determinar la qualitat del nominat. Després, el ple del Senat considera la nominació; es requereix de [[majoria simple]] per a confirmar o rebutjar al nominat. Dotze nominats han estat explícitament rebutjats pel senat. El més recent va ~~anar~~ser en [[1987]], quan el Senat va rebutjar a [[Robert Bork]]. En [[1991]], la nominació del Jutge [[Clarence Thomas]] va ser quasi rebutjada a causa de imputacions d'índole sexual, però el nominat finalment va ser aprovat amb una votació de 52 a 48. En alguns casos, el Senat pot rebutjar a un nominat al no votar per ell. Per exemple, la minoria pot utilitzar la tècnica del "[[filibusterismofilibusterisme]]" (allargament del debat per diversos dies). A més, el President pot retirar un nomenament si veu clarament que el nominat no serà confirmat. Recentment, el President [[George W. Bush]] va retirar la nominació de [[Harriet Miers]] després de crítiques de part de sectors republicans. Fins a la dècada dels vuitanta el procés de confirmació dels nominats era relativament curt; en al voltant d'un mes es decidia si el nominat integraria la cort o no. No obstant això, a partir de la presidència de [[Ronald Reagan]] el temps del procés de confirmació s'ha estés. S'ha estimat que això pot deure's a la percepció pública que els jutges de la Cort Suprema tenen molt poder. Línia 31: La Constitució no estableix explícitament els requisits necessaris per a ocupar un cadira en la Cort. De fet, no estableix paràmetres com la ''nacionalitat'' o la ''edat'' necessària, com ho fa en el cas del poder legislatiu i executiu. No obstant això, el President comunament nomina individus que hagen tingut experiència judicial prèvia ja siga a nivell estatal o federal. Dels actuals nou jutges en el tribunal, set van ocupar llocs jurídics en el govern federal. Els nominats a la Cort Suprema són avaluats per lal' ''*American Bar Association'' i reben una de tres avaluacions finals: "molt qualificat", "qualificat" o "no qualificat". No obstant això, aqueixa avaluació no representa obligació alguna ni per al Senat ni per al President, encara que comunament són preses en consideració. === Altres funcions ===

Tribunal Suprem dels Estats Units: diferència entre les revisions