Abd-an-Nabi ibn Alí

Abd al-Nabi ibn Ali fou el tercer i darrer emir màhdida de Zabid, fill del fundador Ali ibn Mahdi. Va succeir al seu germà Mahdi ibn Ali quan aquest va morir el 1163.

El pillatge de territoris veïns va continuar. Lahej i Abyan foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la Tihama en territori dels emirs sulaymànides. El 1164 el seu germà Abd Allah l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El 1164 en un dels atacs màhdides cap a la Tihama va morir el sulaymanida Wahhas ibn Ghanim que fou una de les causes de la conquesta del Iemen (9 anys després) pels aiubites. El 1165 va ocupar Taizz i Ibb i al mateix any va assetjar Aden. El setge va durar fins el 1172 quan el zuràyida Hatim ibn Ali que ja portava assetjat set anys, va anar a Sanaa per obtenir l'aliança d'Ali ibn Hatim (que havia succeït al seu pare Hatim ibn Ahmad com emir de la dinastia hatimita de Yam); com que els dos eren ismaïlites l'acord es va aconseguir però Ali va posar com a condició que la fracció dels Djanb del Dhamar, de la tribu Madhhidj, havia de participar; Hatim els va convèncer i hatimites (Banu Yam) i Djand (Madhhidj) van marxar contra Aden i van obligar als màhdides a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes (1173).

Poc mesos després van arribar a la Tihama els aiubites, que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahha ibn Ghanim. Els aiubites ven avançar al sud i van entrar a Zabid el 14 de maig de 1174. L'emir Abd al-Nabi i el seu germà Ahmad van caure presoners i foren executats el 1176. Algun membre de la família màhdida van intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.

Referència

• Ali ben al-Hasan al-Khazradji, The pearls-strings: a history of the Resuliyy dinasty of Yemen, traducció de Sir James W. Redhouse, Leyden i Londres, 1906
• Enciclopèdia de l'Islam, volum V, pàg. 1235, article "Mahdides"