Teoria de cordes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Enlace a artículo bueno para: ru:Теория струн
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''teoria de cordes''' és una proposta de descripció [[mecànica quàntica|quàntica]] unificada de totes les [[interacció|interaccions]], incloent-hi la [[gravetat]], que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són [[partícula|partícules]] puntuals sinó objectes unidimensionals (''cordes'').
 
{{Problema|física|És la teoria de cordes o la [[teoria M]] un camí per unificar [[gravetat]] i [[mecànica quàntica]]? O és només un carreró sense sortida?}}La idea bàsica és que els components fonamentals del món físic són cordes d'una longitud de l'ordre de la [[longitud de Planck]] (uns 10<sup>-35</sup> [[metre|m]]) que vibren a freqüències de ressonància. La tensió que haurien de tenir aquestes cordes (8,9·10<sup>42</sup> [[newton|N]]) és al voltant de 10<sup>41</sup> vegades la tensió d'una corda de piano habitual (735 [[newton|N]]). Per exemple la teoria prediu que el [[gravitó]] (la proposada [[partícula elemental|partícula]] transmissora de la força [[gravetat|gravitacional]]) seria una corda amb amplitud zero. Una altra idea clau proporcionada per la teoria és que no es pot detectar cap diferència perceptible entre cordes que es caragolen al voltant de dimensions més petites que elles mateixes i les que es mouen en dimensions més grans (és a dir, els efectes en una dimensió de magnitud ''R'' igualen els de magnitud 1/''R'').
 
La '''teoria de supercordes''' és una versió de la teoria de cordes estàndard que inclou els [[fermions]] (cosa que l'estàndard no feia) i incorpora la [[supersimetria]] (una simetria de les partícules fonamentals que relaciona [[bosó|bosons]] i [[fermions]]). Un aspecte destacable d'aquesta versió és que, per tal que la descripció de la natura sigui consistent, es necessita que l'espai-temps tingui 10 [[dimensió|dimensions]], en lloc de les 4 dimensions observades (tres d'espacials i una de temporal). Hom generalment suposa que de les 10 dimensions n'hi ha 6 que es troben caragolades (''compactificades'') en escales properes a la [[longitud de Planck]], i per aquest motiu no les podem percebre.