Gorgan (ciutat): diferència entre les revisions

▲El seu nom modern es Gorgan, però abans es deia '''Astarabad''' o '''Astarabadh'''. Gorgan no s'ha de confondre amb la ciutat medieval de '''[[Gurgan (ciutat)|Gurgan]]''' (arab '''Djurdjan'''), que esta al nord-est.

▲En general el clima es moderat i humit però es distingeixen tres tipus de clima: moderat a la plana, clima de muntanya i regions semi àrides al nord. La temperatura mitjana es de 18,2 graus, i la pluja de 556 mm any.

▲El lloc de la ciutat (potser anomenada ''Zadrakarta'') estava a l'antiga regió d'[[Hircània]] (''Hyrcani'' o ''Hyrcana'' clàssica, ''Varkâna'' dels perses) que vol dir "Terra de llops". Era un establiment sassànida que formava part de la província que els àrabs anomenaren [[Khurasan]], però sota el califat va formar una província separada ([[Gurgan]]) que va agafar el nom de la capital provincial [[Gurgan (ciutat)|Gurgan]] o Djurdjan (una ciutat diferent a la riba del [[riu Gorgan]] en la confluència amb el [[Kormarud]]).

▲La primera incursió musulmana a la regió fou sota el califa [[Uthman]], dirigida per [[Saïd ibn al-As]] el [[650]]/[[651]]; el governant local va pagar un tribut de 200.000 dirhams. [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] hi va tornar sota [[Muàwiya I]] més de deu anys després, però la submissió complerta no s'aconseguí fins el califat d'[[Úmar ibn Abd-al-Aziz]] (717–720) quan el ''marzban'' local [[Firuz ibn Qul]] fou sotmès per [[Yazid ibn Muhàl·lab]], que va sotmetre també les estepes properes dels turcs al [[Dehestan]] i va fundar la ciutat de [[Gurgan (ciutat)|Gurgan]] o Djurdjan.

▲Una nova ciutat es va establir al costat de ''Zadrakarta'' que fou anomenada Astarabad segons una de les tradicions perquè es va edificar sobre el llogaret d'Astarak.<ref> altres etimologies l'associen als noms setara = estrella i astar =mula </ref> [[Ibn Hawkal]] la descriu com una de les quatre principals viles del Gurgan (després de Gurgan d Djurdjan, [[Abaskun]] i [[Dehestan]]. El [[nestorià|nestorianisme]], que va tenir un bisbat a la regió que va participar als sínodes del [[430]], [[499]] i [[577]], es va extingir en una data desconeguda probablement al segle X.

▲Apareix esmentada alguns cops com quan [[Rafi ben Harthama]] hi va assetjar a l'alida Muhammad ibn [[Zaydites|Zayd]] durant dos anys (889-890) fins que el va expulsar cap al [[Tabaristan]] ([[890]]). El governant local Rustam ibn [[Karínides|Karin]] es va sotmetre a Rafi. La província fou disputada amb els [[saffàrides]] i després els [[samànides]]. El [[922]] s'hi va establir [[Makan ben Kaki]] nomenat pel imam alida Abu l-Husayn ibn Hasan ibn Utrush, però atacat pels generals samànida Simdjur i Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami, la va perdre davant aquestos.

▲Més tard fou part dels dominis buwàyhides en el seu intent d'expansió cap a la Càspia quan [[Adud al-Dawla]] va envair el Gorgan el [[981]] i el seu germà Muayyid al-Dawla va expulsar al governant [[zirida]] Kabus ibn Wushmanghir cap al Khurasan; llavors va passar al [[buwàyhida]] de [[Rayy]], Fakhr al-Dawla, que va acollir aquí al general esclau dels samànides Abu l-Abbas Tash Ḥajib el [[983]]/[[984]], després de ser expulsat pel partit contrari que s'havia fet amb el control del govern a [[Bukharà]]. Fakhr li va donar el govern de les ciutats de Gurgan, Astarabad i Dehestan com a ''ikta'' (feu) però va morir d'una epidèmia el [[987]]/[[988]]. Les lluites d'aquests anys la van malmetre greument però sembla que el terratrèmol del 956/957 també la va perjudicar.

▲Va seguir com a ciutat de segon ordre. Després de passar als [[seljúcides]] el segle XI, al segle XII va anar a mans dels [[bawàndides]] (Shah Ghazi Rostam, 1140-1163) i fou teatre de lluites entre sunnites i xiïtes, en les que el sobirà, que era xiïta va protegir als sunnites. Amb els mongols, el lloctinent d'[[Ogodei]], Čin Temür va nomenar al governador local (''ispahbad'') Nuṣrat al-Din de Kabudjama (el districte més oriental del Gurgan, avui dia Ḥāǰǰīlār) com a governador provincial. A la meitat del segle XIII fou atacada i damnada pels [[ismaïlites]].

▲Al segle XIV va superar a la ciutat de Gurgan en importància i va començar a rebre població turcmana. Un dialecte local, el gorganí, es va parlar a la ciutat al menys fins el segle XV. En aquest temps encara es parla de la seva mesquita però la fortalesa estava destruïda.

▲Entre el [[1510]] i el [[1551]] [[Ismail I de Pèrsia]] va fer campanya a la zona i va expulsar al governador uzbek de Astarabad. Sota els safàvides la província de Gurgan va agafar el nom d'[[província d'Astarabad|Astarabad]], i aquesta ciutat fou la seva capital. Alguns prínceps safàvides en foren governadors al [[segle XVI]] incloent [[Alqas Mirza]], germà de Thamasp I, i el fill de Alqas, Ismail Mirza. Al final del segle XVII fou un dels punts de concentració dels [[qadjars]], una de les bases que van portar als qadjar a establir el seu poder. A la caiguda dels safàvides, [[Aga Muhammad Khan]] era governador d'Astarabad ciutat i província i es va fer virtualment independent ([[1749]]) i fou a aquesta ciutat que va néixer el primer sobirà de la dinastia.

▲Sota els qadjars la província d'Astarabad fou engrandida i la ciutat va romandre la capital i va agafar el nom alternatiu de ''Dar-al-muminin'' pel gran nombre de sayyids que hi residien. El [[1841]] els russos van ocupar les tres illes més amunt d'Asurada per combatre als pirates turcmens que assolaven la regió, amb permís del govern persa. Al començament del segle XX fou visitada pel cònsol britànic Rabino i encara conservava les muralles i torres i tenia cinc portes d'accés, però de fet no eren una barrera pels bandits turcmens; hi havia bon nombre de mesquites, madrasses i capelles i la població era d'uns deu mil habitants

▲Sota [[Reza Shah Pahlavi]] la província d'Astarabad va esdevenir el districte d'Astarabad, i després de Gorgan, amb superfície més reduïda, sempre amb la ciutat com a capital. Fou coneguda com Astarabad fins el [[1937]] quan va agafar el nom de Gorgan. El [[1950]] la ciutat tenia uns 25.000 habitants.