Èutiques de Constantinoble: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Polisèmia
Línia 1:
{{polisèmia|Eutiqui de Constantinoble (desambiguació)}}
'''Eutiques ''' (''Eutyches'', Εὐτυχής) fou un prevere i [[abat]] de [[Constantinoble]] del [[segle V]] que va encapçalar el patit oposat a [[Nestori]]. Aquest predicava que hi havia en Crist dues persones o substàncies (?πσοστά σεις), una divina (Λόγος), i una humana ([[Jesús]]) amb un únic aspecte i unides no per naturalesa sinó per voluntat. Eutiques preconitzava que només hi havia una natura i que era la divina i mai havia tingut natura humana. Les tesis d'Eutiques foren populars a Alexandria mentre les de Nestori foren condemnades.
{{FR}}
'''Eutiques ''' (''Eutyches'', Εὐτυχής) fou un [[prevere]] i [[abat]] de [[Constantinoble]] del [[segle V]] que va encapçalar el patit oposat a [[Nestori]]. Aquest predicava que hi havia en Crist dues persones o substàncies (?πσοστά σεις), una divina (Λόγος), i una humana ([[Jesús]]) amb un únic aspecte i unides no per naturalesa sinó per voluntat. Eutiques preconitzava que només hi havia una natura i que era la divina i mai havia tingut natura humana. Les tesis d'Eutiques foren populars a Alexandria mentre les de Nestori foren condemnades.
 
Eutiques fou advertit dels seus errors teològics pel bisbe [[Eusebi de Dorilea]] i fou denunciat com herètic i es va convocar un sínode sota la presidència de Flavià bisbe de Constantinoble on les tesis de Eutiques foren rebutjades tot i que Crisafi, un eunuc i cap del camarlencs de la cort, era proper de [[Dioscur]], patriarca d'Alexandria, i amic d'Eutiques.
 
L'eunuc va aconseguir que l'emperador [[Teodosi II]] es declarés oposat a la decisió del [[sínode]] i convoquesconvoqués un concili general a [[Efes]] el [[449]], presidit per Dioscur d'Alexandria. Aquest concili (conegut pel Lladronici d'Efes o λῃστρικὴ σύνοδος ) estava ple de partidaris d'Eutiques on les tesis de Nestori i les tesis intermèdies van fracassar i va representar una victòria de l'església d'Alexandria.
 
Els derrotats van apel·lar al [[Papa Lleó I]] Magne (que havia enviat al concili com a delegat a Juli bisbe de [[Puteoli]] i tres llegats més) i com que mentre Crisafi havia caigut en desgracia i Pulquèria tornava a tenir el favor del seu germà, i després va morir [[Teodosi II]] el [[450]] i Pulquèria es va casar amb [[Marcià]] pel que va aconseguir la successió, es va poder fer un nou concili a [[Calcedònia]] el [[451]] amb presencia de 630 bisbes, on Eutiques i Dioscor foren condemnats i la doctrina de una persona i dos natures finalment acceptada.
 
Lleó I Magne va demanar el desterrament d'Eutiques però no se sap si es va produir ja que no torna a ser esmentat. Els seguidors d'Eutiques amb el nom de [[monofisisme|monofisites]] o [[eutiquians]] van seguir pertorbant per força temps la vida eclesiàstica i al [[segle VI]] van guanyar molts adeptes sota [[Jacob Baradeu]] bisbe d'[[Edessa]] (mort 588) del qual foren anomenats [[jacobites]]. Les esglésies copta i armènia corresponen a la doctrina eutquianaeutiquiana o jacobita.
 
[[Categoria:Abats]]
[[Categoria:Heretgies]]
[[Categoria:Constantinoble]]