Khúixqadam: diferència entre les revisions

El regnat de al-Muàyyad Ahmad fou desestabilitzat pel governador de [[Damasc]] [[Djanim al-Ashraf]] va voler usurpar el sultanat amb el suport dels ashrafiyya que formaven la casa mameluca d'al-Ashraf [[Barsbay]]; va tenir en front als zahiriyya que formaven la casa mameluca d'al-Zahir Čakmak ([[Jàqmaq]]) el cap dels quals era l'amir [[Djanibak al-Zahiri]], antic governador de [[Jeddah]], que aviat va arranjar un acord entre les dues faccions que va suposar la deposició del sultà al-Muàyyad Ahmad i la substitució per un candidat de compromís provisional, que fou l'amir Khúixqadam (Khushkadam, o Khushqadam), que governaria fins a l'arribada de Djanim al-Ashraf des de Síria. Khúixqadam havia de ser fàcil de substituir perquè al no ser circassià no tenia grans suports; va pujar al tron el [[22 de juny]] de [[1461]] i des de el primer moment va haver de fer front a Djanibak al-Zahiri que fou nomenat ''dawadar kabir'' i fou el sobirà real (''mudabbir al-mamlaka'') durant tres anys. Quan Djanim es va presentar a Khankah Siryakus (al nord del Caire), Djanibak al-Zahiri li va poder arrancar un jurament de fidelitat a Khúixqadam i va tornar a Damasc carregat de regals i vagues promeses. Però unes setmanes després, al juliol, era destituït i el novembre va haver de fugir amb [[Uzun Hasan]] dels [[Aq Qoyunlu]]. El juliol de 1462 va creuar l'[[Eufrates]] amb un exèrcit amb mamelucs i turcmans i va avançar cap a [[Tell Bashir]], però l'expedició va retornar al cap de poc a la base. Al hivern del 862 a 863 va morir a [[Edessa]]. Llavors Khúixqadam es va sentir prou fort per desfer-se de Djanibak al-Zahiri i l'agost del 1463 el va fer assassinar. Els dirigents de la facció Zahiriyya foren arrestats, però aquestes operacions es van aturar de sobte quan es va descobrir una conspiració a la seva pròpia guàrdia mameluca i es va ajustar una reconciliació per mediació de [[Qàït-bay|Kayitbay al-Zahiri]], el nou cap de la facció dels Zahiriyya i futur sultà, recuperant els arrestats la llibertat i els feus (''ikta'').

El [[1462]] es va iniciar la primera de les cinc expedicions que en tres anys (1462-1465) es van dirigir contra els àrabs Labid de la regió egícia d'al-[[Buhayra]].

El [[1465]] el sultà de [[Dhul-iDhu l-Kadr]], [[Malik Arslan]], vassall egipci, va enfrontar la revolta del seu germà, [[Shah Suvar]] o Suwar, que tenia suport otomà (ve rebre fins i tot el títol de investidura dels otomans el [[4 de desembre]] de [[1465]]) però no va arribar a ocupar la capital. Els egipcis van intervenir, i van instigar un cop d'estat (1466) dirigit per [[Shah Budak]], un altre germà de Malik Arslan; aquest fou assassinat i Budak proclamat al seu lloc amb suport egipci. Shah Suvar va lluitar durant mesos amb suport otomà i va recuperar el poder (vers [[1467]]) i va amenaçar el nord de Síria. Els governador de [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Hamat]] van haver d'ajudar al governador d'[[Alep]] i es va planejar enviar una expedició des de Egipte.

El [[1467]] el sultà va enviar una expedició contra el xeic Mubarak dels Bani Ukba que havia atacat a pelegrins prop d'[[Eilat|Ayla]]. El mateix any va aprovar una expedició a l'alt Egipte contra Yunus ibn Umar, cap de la poderosa tribu dels [[Hawwara]], però el sultà va morir pocs dies després el [[9 d'octubre]] de [[1467]]. No feia gaire una assemblea de notables ja havia estudiat la successió i havia designat per ocupar el sultanat a [[Adh-Dhàhir Yalbay]] al-Inali al-Muayyadi de la casa mameluca de [[Shaykh al-Mahammudi]] (sultà 1412-1421).