|
[[Fitxer:Daniel_I.jpg|right|frame|Dibuix del primer príncep de Moscòvia, Daniel I, també transcrit Daniil I]]
'''Daniel''' o Daniïl'''Daniil I AleksandrovichAleksàndrovitx''' ([[1261]] - [[4 de març|4]]/[[5 de març]] de [[1303]], [[Moscou]]). Quart fill (després de [[Demetri]], [[Andrei de Gorodetz|Andrei]] i [[Basili]]) d'[[Aleksandr Nevski|Aleksandr YaroslavichIaroslàvitx Nevski]] ([[1220]]-[[1263]]), Gran Príncep de [[Vladimirprincipat de Vladímir|Vladímir]], i d'[[Aleksandra BryachislavnaBriatxislavna]], princesa de [[Polotsk]]. Daniel és considerat príncep de [[Moscòvia]] ([[1282]]?-[[1303]]), i que declarà Moscou com la seva capital.
== Regència del germà Demetri ==
Des que era un nen, el Principat de Moscou havia estat governat pels ''tiuns'' (que eren servents privilegiats dels knyazs''kniazi'' o [[boyarsboiar]]s), nomenats pel Gran Príncep de VladimirVladímir i [[Tver]] [[YaroslavIaroslav YaroslavichIaroslàvitx]], oncle patern de l'oncle de Daniel I. Això passava perquè des de [[1248]] Moscou tornava a ser del Gran Principat de VladimirVladímir. Anys abans s'havia fet independent pel gran auge que va experimentar com a conseqüència de la invasió de [[Mongòlia]] al sud del Principat.
El seu pare, Gran Príncep de VladimirVladímir, el [[1261]] al néixer Daniel li assignà la ciutat de Moscou a ell. Quan Aleksandr morí el [[1263]] el seu successor, Demetri i el seu govern, va manar Moscou mentre Daniel no madurés.
==El primer Príncep de Moscòvia amb Moscou capital ==
== L'inici de l'auge de Moscou ==
En aquells anys, hi havia una gran pugna pel poder absolut del territori rus entre els germans de Daniel, Demetri PereyaslavskyPereiaslavski (governador de VladimirVladímir) i [[Andrei de GorodetzGorodets|Andrei GorodetskyGorodetski]] (governador de [[NovgorodNóvgorod]]). Daniel I, els primers anys, donà suport un temps a un, un temps a l'altre, alternant-los. Això succeí fins el [[1293]], any en què els tàrtars enviats per Andrei a [[Rússia]] arruïnaren Moscou. A partir d'aquell any, inicià una política d'aliances amb Demetri i el seu fill, Joan. A la mort del Gran Príncep de VladimirVladímir el [[1294]], Daniel encapçalà la lluita contra Andrei Gorodetz. Allò va ser l'inici de l'auge del Principat de Moscou quant a influència política i territori, i també amb la conquesta de la terra fèrtil de [[Kolomna]] el [[1300]].
Dos anys després, any en què el príncep de [[PereyaslavlPereiaslavl]] [[Ivan DmitrievichDmítrievitx]] morí i seguint el seu testament, Daniel va fer de PereyaslavlPereiaslavl part del territori del principat de Moscou, així augmentant-ne l'extensió. Andrei, el seu germà, però, intentà arrabassar-li l'herència del territori de Pereslav amb l'ajuda del [[khan]] mongol. Mentrestant, Daniel morí el [[4 de març|4]] o el [[5 de març de 1303]].
Daniel de Moscou és considerat l'iniciador de l'auge de la ciutat, durant el seu govern el territori del Principat de Moscòvia s'eixamplà molt.
La descendència de Daniel I fou de dona desconeguda, i dels 6 fills de què tingué, dos foren prínceps de Moscòvia: [[Iuri de Rússia|YuriIuri I]], príncep de Moscòvia i de Vladimir,Vladímir; [[Ivan I de Rússia|Ivan I]], ídem,príncep de Moscòvia i de Vladímir; [[BorisBorís]], príncep de Novgorod,Nóvgorod; Aleksandr, i [[AfanasiiAfanasi]], i la seva filla fou [[Aleksandra]].
De l'època d'aquest príncep són els més remots monestirs, com els de [[DanilovDanílov]] (als afores del sud de Moscou) i [[BogoyavlenskyBogoiavlenski]] (en una regió comercial de Moscòvia). Una llegenda posterior diu que ell és enterrat a [[DanilovDanílov]]. Per tot el que representa la seva figura, sant Daniel ha estat canonitzat per l'[[Església Ortodoxa Russa]].
{{ORDENA:Daniil I De Moscou}}
| 