Xinès clàssic: diferència entre les revisions

Aquesta situació, en la que es produeix un ús d'una llengua literària en les esferes culturals malgrat l'existència de llengües vernacles regionals diferents, s'anomena [[diglòssia]]. Pot ser comparada a la situació de l'[[àrab]] clàssic davant els dialectes àrabs. En el cas de les [[llengües romàniques]], aquestes van continuar evolucionant, influenciant els textos llatins de cada període; així, a l'[[edat mitjana]], el [[llatí]] medieval tenia una diversitat que hauria desconcertat als propis romans. La coexistència del xinès clàssic amb les llengües natives de Corea, Japó i Vietnam, es pot comparar a l'ús del llatí en països de [[llengües germàniques]] o de [[llengües eslaves]].