Plotí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: gl:Plotino
m Robot posa l'article correcte a la irradiació
Línia 19:
La dualitat platònica entre les Idees i les coses es resol en una ''unitat'' de l'ésser, l'existència de l''''Un''', del qual tot emana i al qual tot torna. L'Un és el ''Primer Principi'', la primera ''[[Hipòstasi]]''. L'Un només es pot definir de forma negativa, ja que és inefable, incognoscible, indeterminat, absolutament transcendent, i no necessita res (existeix per ella mateixa). S'identifica amb el Bé platònic. El que fa que l'Un és conegui a si mateix no pot ser el pensament, ja que es troba per sota d'ell en nivell d'ésser, sinó la contemplació de si mateix: en aquest aspecte, guarda similituds amb el primer motor immòbil d'[[Aristòtil]].
 
D'ell provenen tots els éssers existents per [[emanació]], no per [[creació]], com defensa la visió cristiana de la creació ''ex nihilo'' (del no-res) del món. Per mitjà de l'emanació, allò que és superior, en el sentit de més perfecte, produeix, per sobreabundància, els seus inferiors. El mateix Plotí compara el fenomen de l'emanació a l'la irradiació de llum des del [[Sol]], que sembla il·luminar-nos sense que aquest fet alteri la seva naturalesa en fer-ho. Les tres hipòstasis que participen del procés de l'emanació són: Un, Nóus, Ànima.
 
La primera emanació de l'Un és el '''Nóus''', la Intel·ligència, seu de les Idees platòniques i del pensament extratemporal, identificat metafòricament amb el demiurg platònic que es presenta en el Timeu de [[Plató]]. D'ell n'emana l' '''Ànima''', que Plotí subdivideix en l'Ànima del Món i l'Ànima humana.