Esperó (botànica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|right|300px|Flors d'''[[Utricularia sandersonii'', amb grans esperons florals.]] En botànica, l''''esper...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Image:Utricularia sandersonii flower1.jpg|thumb|right|300px|Flors d'''[[Utricularia sandersonii]]'', amb grans esperons florals.]]
En [[botànica]], l''''esperó''' és una protuberància que es forma en els [[pètal]]s o [[sèpal]]s d’algunes [[flor|flors]]. En algunes [[planta|plantes]] l’esperó és l’eloganció a la part posterior de la flor d’un, diversos o tots els pètals de la [[corol·la]]. Alguns [[gènere (biologia)|gèneres]] amb aquest tipus d'estructures són ''[[Delphinium]]'', ''[[Aquilegia]]'', ''[[Piperia]]'', i algunes [[orquídia|orquídies]], com ''[[Gymnadenia]]''. Tenen forma d’embut sense sortida i permeten xuclar el [[nèctar]] ja sigui a les [[papallona|papallones]], [[colibrí]]s, [[ratpenat]]s, etc. Poden ser útils en la identificació de les [[espècie|espècies]], per exemple, la ''[[Piperia yadonii]]'' seria difícil de distingir d’altres ''Piperia'' si no fos pel seu esperó, molt curt i força rar. <ref>Morgan & Ackerman, Lindleyana 5:205–211 (1990)</ref>▼
▲En algunes [[planta|plantes]] l’esperó és l’eloganció a la part posterior de la flor d’un, diversos o tots els pètals de la [[corol·la]]. Alguns [[gènere (biologia)|gèneres]] amb aquest tipus d'estructures són ''[[Delphinium]]'', ''[[Aquilegia]]'', ''[[Piperia]]'', i algunes [[orquídia|orquídies]], com ''[[Gymnadenia]]''. Tenen forma d’embut sense sortida i permeten xuclar el [[nèctar]] ja sigui a les [[papallona|papallones]], [[colibrí]]s, [[ratpenat]]s, etc. Poden ser útils en la identificació de les [[espècie|espècies]], per exemple, la ''[[Piperia yadonii]]'' seria difícil de distingir d’altres ''Piperia'' si no fos pel seu esperó, molt curt i força rar. <ref>Morgan & Ackerman, Lindleyana 5:205–211 (1990)</ref>
Linha 16 ⟶ 14:
La figura de l'esquerra mostra un pètal d’''[[Aquilegia alpina]]'' on s'indica la part de l'esperó. <ref>Detall d’un pètal d’''Aquilegia alpina'' L. il·lustrant l’«esperó», en una taula de ''Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz'', Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé, 1885, Gera, Allemagne.</ref> La il·lustració de la dreta és un detall ampliat d'una ''[[Viola riviniana]]'' on els pètals estan units formant un esperó clar i arrodonit per la base. <ref>Detall extret d’una de les il·lustracions de ''Bilder ur Nordens Flora'', de C.A.M. Lindman, publicada a Stockholm entre 1917 i 1927.</ref>
[[Fitxer:Ep_ptgalle.jpg|right|120px]]El mot esperó s’usa per analogia amb la forma contundent dels esperons que els genets utilitzen en les seves botes per a conduir els seus [[cavall]]s. Els esperons de les flors s'assemblen als esperons de tipus "Príncep de Gal·les", més o menys llargs segons el model i que acaben amb una protuberància arrodonida en forma de bola.▼
[[File:Nepenthes ampullaria pitcher.jpg|thumb|right|
▲[[File:Nepenthes ampullaria pitcher.jpg|thumb|right|250px|Ascidi de ''[[Nepenthes ampullaria]]'' on es veu el petit esperó sota la tapa de l'ascidi.]] En les plantes tropicals carnívores amb [[ascidi]] del gènere ''[[Nepenthes]]'', l'esperó és un petit apèndix a la base de la tapa de l’ascidi. <ref>Clarke, C.M. 1997. ''Nepenthes of Borneo''. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu.</ref>
▲[[Fitxer:Ep_ptgalle.jpg|right|120px]]El mot esperó s’usa per analogia amb la forma contundent dels esperons que els genets utilitzen en les seves botes per a conduir els seus [[cavall]]s. Els esperons de les flors s'assemblen als esperons de tipus "Príncep de Gal·les", més o menys llargs segons el model i que acaben amb una protuberància arrodonida en forma de bola.
== Referències==
{{reflist}}
| |||
