Diputació del General: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''Diputació del General''' vetllava pel compliment de les [[constitucions catalanes|constitucions]] i [[dret català|altres lleis]] catalanes.
==Orígens i competències==
[[Fitxer:Escudo de la Generalitat de Catalunya.jpg|thumb|Segell major de la Diputación del General del [[Principat de Catalunya]] de finals del [[segle XV]] que representa el seu patró portant un escut amb la [[Creu de Sant Jordi]] que eren les armes de la Diputació del General. La llegenda: S(igillum) : CORTIUM : ET : PARLAMENTORUM : GENERALIUM : PRINCIPATUS : CATHALONIE ('Segell de les Corts i el Parlament del General del Principat de Catalunya').<ref>Alberto Montaner Frutos,'' El señal del rey de Aragón: Historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, p. 156, fig. 68. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]
La Diputació del General és el nom oficial de la [[Generalitat]] històrica. Existiren ''Diputacions del General'' al [[Principat de Catalunya]], al [[Regne de València]] i al d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]. Era una comissió temporal amb l'encàrrec de recaptar el [[servei]] o tribut que les [[Corts Catalanes|Corts]] concedien al rei a petició seva. Fou designada per primer cop l'any [[1289]], a les [[Corts de Montsó (1289)|Corts de Montsó]], celebrades en aquesta ciutat([[Aragó|aragonesa]]).
Linha 20 ⟶ 21:
El Diputat Eclesiàstic, a mode honorífic, era considerat el President de la Diputació del General o [[Generalitat]]. Aquest fou el cas de [[Pau Claris]].
==
{{Referències}}
==Bibliografia==
* T. Montagut i Estragués (1987). ''El Mestre Racional a la Corona d'Aragó (1283-1419''). Barcelona: [[Fundació Noguera]].
| |||