Revisió del 13:02, 4 nov 2010 modifica Georg-hessen (discussió \| contribucions) Autopatrullats 24.821 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:59, 4 nov 2010 modifica desfés Georg-hessen (discussió \| contribucions) Autopatrullats 24.821 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: La '''Diputació del General del Principat de Catalunya''' vetllava pel compliment de les [[constitucions catalanes\|constitucions]] i [[dret català\|altres lleis]] catalanes. Diputació del General és el nom històric de la [[Generalitat de Catalunya]]. També existiren les Diputacions del General del [[Regne de València]] i del [[Regne d'Aragó]]. ==Antecedents== ~~==Orígens i competències==~~ [[Fitxer:Escudo de la Generalitat de Catalunya.jpg\|thumb\|Segell major de la Diputación del General del [[Principat de Catalunya]] de finals del [[segle XV]] que representa el seu patró portant un escut amb la [[Creu de Sant Jordi]] que eren les armes de la Diputació del General. La llegenda: S(igillum) : CORTIUM : ET : PARLAMENTORUM : GENERALIUM : PRINCIPATUS : CATHALONIE ('Segell de les Corts i el Parlament del General del Principat de Catalunya').<ref>Alberto Montaner Frutos,'' El señal del rey de Aragón: Historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995, p. 156, fig. 68. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]] Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l'encàrrec de recaptar el tribut establert en el ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei durant unes [[Corts Catalanes\|Corts]]. Fou en les [[Corts de Montsó (1289)]] quan per primera volta es desginà una Diputació del General a fi de recaptar el subsidi al rei i pagar als creditors el deute reial tal com s'havia pactat en les Corts. Aquestes comissions economicofinanceres que actuaven com a delegació de les Corts es dissolien en acabar la funció recaptadora. La Diputació del General és el nom oficial de la [[Generalitat]] històrica. Existiren ''Diputacions del General'' al [[Principat de Catalunya]], al [[Regne de València]] i al d'[[Regne d'Aragó\|Aragó]]. Era una comissió temporal amb l'encàrrec de recaptar el [[servei]] o tribut que les [[Corts Catalanes\|Corts]] concedien al rei a petició seva. Fou designada per primer cop l'any [[1289]], a les [[Corts de Montsó (1289)\|Corts de Montsó]], celebrades en aquesta ciutat([[Aragó\|aragonesa]]). ==Naixement per la guerra== Una vegada votats els subsidis o les contribucions extraordinàries i dissoltes les Corts, la recaptació del que s'havia acordat i el lliurament de les quantitats al rei o el pagament als seus creditors corresponia a una junta economicofinancera que actuava com a delegació de les Corts. Era la Diputació del General o Generalitat, que al principi va tenir caràcter temporal en el sentit que es dissolia en acabar la funció recaptadora, però que des del [[1359]] esdevingué permanent. {{AP\|Guerra dels dos Peres}} El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d’Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l’artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin. Però el sistema constitucionalista característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar a voluntat una nova fiscalitat per la seva sola voluntat. Com qualsevol altra qüestió que afectés el conjunt dels estats de la Corona, calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts. Amb el temps, sobretot durant el [[segle XV]], la Generalitat es va convertir en representació permanent de les Corts i va ampliar les seves atribucions fins a convertir-se en una mena de govern paraŀlel al del rei: continuava recaptant subsidis i, a més, vetllava pel compliment de les Constitucions, fomentava el comerç, prenia jurament als oficials del rei i tenia competències en matèria de pau i seguretat pública. Per a acomplir totes aquestes funcions va obtenir, des de l'any 1413, el dret a recaptar uns tributs mercantils propis.▼ , l'assemblea que reunia el rei amb els estaments: nobles, eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. Aquesta institució, nascuda entre el final del segle XII i l’inici del segle XIII, arribà a la seva maduresa institucional durant el Tres-cents, arran de les reiterades convocatòries que molt sovint tenien com a teló de fons el finançament de la guerra. ▲~~Amb el temps, sobretot durant el~~El [[~~segle XV~~1359]], la Diputació del General o Generalitat es va convertir en una representació permanent de les Corts i va ampliar les seves atribucions fins a convertir-se en una mena de govern paraŀlel al del rei: continuava recaptant subsidis i, a més, vetllava pel compliment de les Constitucions, fomentava el comerç, prenia jurament als oficials del rei i tenia competències en matèria de pau i seguretat pública. Per a acomplir totes aquestes funcions va obtenir, des de l'any 1413, el dret a recaptar uns tributs mercantils propis. El nom de '''Diputació del General''' coexistí amb l'oficiós de Generalitat fins a la seva dissolució amb els [[decrets de Nova Planta]]. ==Composició== La Diputació del General estava governada per 6 membres, 2 representants de cada braç: -Un Diputat Eclesiàstic i un oïdor de comptes eclesiàstic Linha 26 ⟶ 31: ==Bibliografia== * T. Montagut i Estragués (1987). ''El Mestre Racional a la Corona d'Aragó (1283-1419''). Barcelona: [[Fundació Noguera]]. * [http://www.exponaixementgeneralitat.cat/ Naixement de la Generalitat de Catalunya] ==Vegeu també==

Diputació del General: diferència entre les revisions