Diputació del General: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
 
==Naixement per la guerra==
[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV]]
{{AP|Guerra dels dos Peres}}
El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d’Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l’artilleria.
 
Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin. Però el sistema constitucionalista característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar a voluntat una nova fiscalitat per la seva sola voluntat. Com qualsevol altra qüestió que afectés el conjunt dels estats de la Corona d'Aragó, calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en els respectius estats. Les Corts eren l'assemblea que reunia el rei amb els tres estaments: nobles, eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. En el cas del [[Principat de Catalunya]] es convocava a la celebració de les [[Corts Catalanes]], que com en les Corts dels altres estats de la Corona d'Aragó arribaren a la seva maduresa política durant el Trescents arran de les reiterades convocatòries degudes al finançament de les guerres.
 
, l'assemblea que reunia el rei amb els estaments: nobles, eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. Aquesta institució, nascuda entre el final del segle XII i l’inici del segle XIII, arribà a la seva maduresa institucional durant el Tres-cents, arran de les reiterades convocatòries que molt sovint tenien com a teló de fons el finançament de la guerra.
 
El [[1359]] la Diputació del General o Generalitat es va convertir en una representació permanent de les Corts i va ampliar les seves atribucions fins a convertir-se en una mena de govern paraŀlel al del rei: continuava recaptant subsidis i, a més, vetllava pel compliment de les Constitucions, fomentava el comerç, prenia jurament als oficials del rei i tenia competències en matèria de pau i seguretat pública. Per a acomplir totes aquestes funcions va obtenir, des de l'any 1413, el dret a recaptar uns tributs mercantils propis.