Diputació del General: diferència entre les revisions

La '''Diputació del General del Principat de Catalunya''' vetllava pel compliment de les [[constitucions catalanes|constitucions]] i [[dret català|altres lleis]] catalanes. Diputació del General és el nom històric de la [[Generalitat de Catalunya]]. També existiren les Diputacions del General del [[Regne de València]] i del [[Regne d'Aragó]]. La denominació Diputació del General de Catalunya coexistí amb l'oficiós de '''Generalitat de Catalunya''' fins a la seva derogació arran dels [[decrets de Nova Planta]].

[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|'''[[Corts Catalanes''']] segons una miniatura d'un incunable del [[segle XV]] ]]

{{AP|Guerra dels dos Peres|Corts Catalanes}}

El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d’Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l’artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.

TotPerò plegatel féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra delsistema [[segle XIVconstitucionalista]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat en base a les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin. Però el sistema constitucionalista característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar a voluntat una nova fiscalitatlegislació fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra qüestió que afectés el conjunt dels estats de la Corona d'Aragó,legislació calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en elscasacún dels respectius estats. Les Corts o ''Parlamentum'' eren l'[[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] de cada estat de la Corona d'Aragó i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. En el cas delAquest [[Principatpoder delegislatiu|òrgan Catalunyalegislatiu]] eshavia convocavanascut ael lasegle celebracióanterior durant el regnat de les [[CortsPere Catalanesel Gran]], que com en les Corts dels altres estats de la Corona d'Aragói arribaren a la seva maduresa política durant el Trescents arran de les reiterades convocatòries degudes al finançament de les guerres de la monarquia. En el cas del [[Principat de Catalunya]] es convocava a la celebració de les [[Corts Catalanes]],