|
[[Imatge:Amphiteatre Trois Gaules Lyon.jpg|thumb|Anfiteatre de Lugdunum (Lió)]]
'''Lugdunun''' (Λούγδουνον) es el nom llatí de la ciutat de [[Lió]] a [[França]] a la unió entre l' ''Arar'' ([[Saône]]) i el ''Rhodanus'' ([[Roine]]). Era al territori dels [[segusians]], veïns dels [[edus]] (aedui).
S'hi''Lugdunun''' va(Λούγδουνον) establirés unael colònianom romanallatí elde la ciutat de [[43 aCLió]] per L.a Munatius Plancus[[França]], amba gentla portadaunió deentre l''Vienna''<i>Arar</i> (Vienne = [[Viena del DelfinatSaona]]) expulsati delel lloc pels''Rhodanus'' ([[al·lòbrogesRoine]]). La ciutat vellaromana era asituada laal dretaterritori deldels Roine[[segusians]], aveïns dels [[edus]] (aedui), en un turó anomenat Fourvière (possible ''Forum Vetus''). La ciutat moderna esde Lió és entre el SaôneSaona i el Roine, i no va sorgir abans del temps de [[Lluís X de França]].
L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàl·lia Transalpina]], hi va establir el [[43 aC]] una colònia romana amb gent portada de ''Vienna'' (Vienne = [[Viena del Delfinat]]) que havia estat expulsada d'aquesta pels [[al·lòbroges]]. En temps d'[[Estrabó]] era la ciutat mes gran de la Gàl•liaGàl·lia després de [[Narbona]], centre comercial i de comunicacions i residenciaresidència dels governadors romans. En temps de [[Plini el jove]] hi havia fins i tot llibreters. En temps de [[Sèneca]] fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.
Fou saquejada pels soldats de [[Septimi Sever]] ([[197 aC]]) després de la derrota d'[[Albí]] prop de la ciutat. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl•liaGàl·lia fou atacada per un grup d'[[alamans]]. A algunesla inscripcionsciutat apareixhi comhavia l'altar d'CopiaAugust Claudia(''Ara AugustaAugusti'' noma quel'angle probablemententre lil'Arar foui donatel Roine) construït el [[12 aC]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]; el primer sacerdot en tempsfou delC. emperadorJulius Vercundaridubius, un Claudiedu.
A la ciutat hi havia l'altar d'August (''Ara Augusti'' a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el [[12 aC]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]. El primer sacerdot fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
[[Imatge:Saint_Irenaeus.jpg|thumb|Sant Ireneu, bisbe de Lugdunum]]
A la ciutat hi va néixer l'emperador [[Claudi]].
A la ciutat hi va néixer l'emperador [[Claudi]]. A algunes inscripcions apareix com a '''Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum''' nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.
El cristianisme hi va entrar molt aviat. Hi va haver una persecució enEn temps de [[Marc Aureli]] hi hagué un avalot anti-cristià, que comportà la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, morí a l'arena del circ ([[172]] o [[177]]) . IreneuTot uni delsaixò, paresla cristians,comunitat foues restablí sota el govern del bisbe de[[Sant LugdunumIreneu|Ireneu]], suposadamentun eldels 177[[Pare desprésde l'Església|pares de lal'església]], morti decresqué Pothinusen amida lai persecucióinfluència.
La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes ja que els materials es van reutilitzar. QuedenHom pot veure unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que nomes en queden unes poques restesvestigis. ▼
Lugdunun va donar nom a la província de la [[Gàl·lia Lugdunense]] (''Gallia Lugdunensis'').
▲La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes ja que els materials es van reutilitzar. Queden unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que nomes queden unes poques restes
[[Categoria:Ciutats romanes de la Gàl·lia]]
{{Commons}}
{{Commons|Lyon}}
[[cs:Lugdunum]]
[[en:Lugdunum]]
[[fr:Lugdunum]]
[[hu:Lugdunum]]
[[nl:Lugdunum]]
[[pl:Lugdunum]]
[[sv:Lugdunum]]
| 