Província senatorial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'arribada |
m Robot canvia arrivaren per arribaren |
||
Línia 22:
Progressivament els Procuradors Imperials, les funcions dels quals hem esmentat anteriorment, van adquirir major importància. Encara que els temes que corresponien als Procuradors eren d'incumbència també del governador o procònsol, aquest es mantenia al marge. Els Procuradors van adquirir a més funcions policials i van intervenir en tota classe de litigis i plets civils, fins i tot fora de les zones on havia interessos o propietats imperials. També van intervenir en qüestions de justícia criminal, que sembla que van ser augmentant durant el Segle III. [[Caracal·la]], el [[212]], va prohibir als procuradors aplicar la pena d'exili, estalvi si actuava com governador en funcions, però va reconèixer la seva jurisdicció en els casos de rapte i adulteri; [[Gordià III]] els va negar la seva jurisdicció en els casos de rapte, sense que sapiguem si la mesura va ser respectada.
L'estructura de govern senatorial a les províncies, i els llocs de comandament confiats a personatges de rang senatorial en elles, va acabar ensorrant-se a partir del [[235]]. Molts càrrecs administratius, que corresponien a la constant increment de l'activitat de l'Estat i dels interessos de l'Emperador, havien passat a ''Eques''. El govern d'una província pel Procurador imperial en substitució del procònsol (llamado llavors govern ''vice praesidis'') va començar a ser freqüent. Sembla que els Procuradors
En els anys següents els Procuradors de diversos rangs (el Procurador de més alt rang era el ''Ducenarius'') van ascendir progressivament i van assumir funcions destacades, i es van envoltar d'una guàrdia personal (nombrosa) que els precedia i els seguia, administraven justícia des d'un tron amb una tarima, i disposava d'una oficina (''secretum''), és a dir de colaboradors.
| |||