Turcople: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ru:Туркополы |
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent |
||
Línia 10:
El les [[ordres militars]] les tropes turcoples que aquestes empraven eren sota el comandament del ''turcopler'', que era designat per les seves tropes. Malgrat que quant no estaven en batalla les tropes turcoples eren sotmeses a varies restriccions, entre elles la impossibilitat de menjar en la mateixa taula que altres soltats muntats, el turcopler mantenia un rang dins el comandament templer superior als sergents de l'ordre. El turcople reportava directament al Gran Mestre o al Mariscal durant la batalla, i en batalla comandava les tropes turcoples i als germans sergents.<ref>page 118 The Knights Templar - a New History, Helen Nicholson, ISBN 0 7509 3839 0</ref>
Els [[Mameluc]]s consideraven als turcoples com a traïdors i apostates i mataven a tot turcople que era capturat. el [[1291]] amb la [[Caiguda de Sant Joan d'Acre]], el darrer bastió dels Croats a Terra Santa, els turcoples supervivents, seguint a les ordres militars, s'establiren a [[Xipre]] amb l'[[Orde del temple]] i a [[Rodes]] i [[Illa de Malta|Malta]] junt [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|hospitalers]]. Així mateix l'[[Orde Teutònic]] nomenà a la seva pròpia cavalleria lleugera amb el nom de "Turkopolen", deixant constància del gran prestigi que adquiriren aquestes tropes.
Per altra banda l'exèrcit bizantí segui comptant amb els serveis dels turcoples com a tropes auxiliars. El fet que dites tropes es trobessin integrades en l'estructura de dit exèrcit facilità el fet que aquestes entressin en contacte amb la [[Companyia Catalana d'Orient]], Aquesta arribà a comptar dins les seves files amb 1.000 turcoples, si bé que tropes turcoples formaren part en l'assassinat de [[Roger de Flor]] i el seu seguici, el dia 4 d'abril de 1305, a [[Adrianòpolis]] (l'actual [[Edirne]]) i unitats turcoples integraren l'exercit que dirigí les sagnants represàlies bizantines contra aquesta, d'altres unitats s'uniren posteriorment (1306) a la Companyia en el transcurs dels fets coneguts com la [[Venjança Catalana]] i seguiren a la companyia al llarg del seu periple des de la Tràcia fins a [[Ducat d'Atenes|Atenes]]. Veient que els catalans i aragonesos resolen de d'assentar-se en el ducat els turcoples abandonen el servei a la companyia, i, capitanejats per Meleco, entraren al servei del príncep de Sèrbia.
| |||