|
''' Nikola Tesla''' (Similjan actual [[Croàcia]] (ex [[Àustria-Hongria]]), [[10 de juliol]] de [[1856]] — [[Nova York]] [[EUA]], [[7 de gener]] de [[1943]]). El seu nom original és Никола Тесла).
HACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKED
Va ser un [[Física|físic]], [[Matemàtiques|matemàtic]], [[inventor]], i [[Enginyeria elèctrica|enginyer elèctric]] [[Sèrbia|serbo]]-[[estatunidenc]]. Nascut a la [[República Sèrbia de Krajina|Krajina]] [[Àustria-Hongria|austrohongaresa]], es va educar a [[Graz]] on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any [[1881]] es traslladà a [[Budapest]] per a treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a [[París]] per a treballar en una de les companyies d'[[Thomas Alva Edison|Edison]], on va realitzar la seva major aportació: la teoria del [[corrent altern]] en [[electricitat]], la qual cosa li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció el [[1882]].
== HACKED HACKED HACKED ==
Malgrat els contratemps professionals i socials que va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedeixi de continuar a investigar i, d'aquesta manera, va fer de la seva virtut un treball. Tot i no tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, aquesta li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi havia la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels més prolífics inventors del segle XIX-XX, de tal manera que, al 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, encara que el va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun o altre frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement ni els $20.000 que aquest proporcionava i d'altres que finalment no fou el llorejat, però certa cosa és que per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.
== Biografia ==
[[Fitxer:Tesla young adjusted.JPG|thumb|Nikola Tesla de jove]]
Nikola Tesla va néixer en el poble de Smiljan en la [[Frontera Militar]] (Vojna Krajina) [[Imperi austrohongarès|austrohongaresa]],<ref>Prodigal Genius: The Life of Nikola Tesla. John J. O'Neill. Cosimo, Inc. 2006.</ref> es va educar a [[Graz]] i posteriorment a [[Praga]] on va estudiar enginyeria elèctrica. En [[1881]] viatjà a [[Budapest]] per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana, subsidiària de [[Thomas Alva Edison]]. L'any següent es va traslladar a [[París]] per a treballar com a emprat en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva més gran aportació: la teoria del [[corrent altern]] en l'[[electricitat]], cosa que li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció en [[1882]].
El [[1884]] es va traslladar a [[Nova York]], gràcies a l'oferta de feina que li va fer Edison, que havia reeixit en la industrialització de la [[làmpada incandescent]] el 1878 i havia inaugurat el [[21 d'octubre]] de [[1879]] la primera sèrie de focus en paral·lel que va funcionar 48 hores. Després de l'Exposició Mundial de [[París]] el [[1881]] i de la presentació de la làmpada d'Edison, els nous sistemes d'il·luminació elèctrics van esdevenir el succés tecnològic més important del món. L'electricitat podia substituir el vapor per a fer funcionar els motors (Edison dissenyà una locomotora i un cotxe elèctrics), i amb el finançament en [[John Pierpoint Morgan]], per fundar la [[General Electric|Edison General Electric]], basada en els principis moderns de generació i producció de l'electricitat. Estrenà el 1882 la primera planta elèctrica de corrent continu al carrer Pearl de [[Nova York]].
Va crear la seva pròpia companyia en [[1886]] després de trencar amb [[Thomas Alva Edison|Edison]] després de tenir moltes divergències davant de l'eficacitat entre el [[corrent continu]] (CC) i el [[corrent altern]] (CA) de Tesla. Tenia un laboratori al carrer Houston de [[Nova York]]. El [[1887]] arriba a construir el [[motor d'inducció]] de corrent altern. En acabat, sense mitjans econòmics per a realitzar totes les seves recerques i invencions, va conèixer [[George Westinghouse]], un científic i empresari adinerat que li va comprar, mitjançant un acord econòmic, les [[patent]]s de les seves [[invencion]]s i el va contractar per a treballar amb ell als seus laboratoris [[Westinghouse Electric|Westinghouse]], on va concebre el [[sistema polifàsic]] per a desplaçar l'electricitat en llargues distàncies. Entossudit Tesla en mostrar la superioritat del CA sobre el CC de [[Edison]] es va desenvolupar el que es coneix com " [[guerra dels corrents]] ".
El sistema d'Edison, que utilitzava el corrent continu (CC), tenia detractors perquè era poc adequat per a respondre a les noves demandes. El problema del transport era encara més difícil, ja que la transmissió interurbana de grans quantitats de CC en 110 volts era molt costosa i sofria enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.
El [[1886]], George Westinghouse, un ric empresari però un nouvingut en el negoci elèctric que havia obtingut recentment la patent del transformador de Gaulard i Gibbs, va fundar Westinghouse Electric per a competir amb General Electric de Edison. El sistema de la primera es va basar en els descobriments i les patents de Nikola Tesla, que va creure apassionadament en la superioritat del corrent altern (CA). El seu argument es basava sobre el fet que les pèrdues en la transmissió d'electricitat depenen del voltatge: a més gran voltatge, menors pèrdues. I a diferència del CC, el voltatge del CA es pot elevar amb un transformador per ser transportat llargues distàncies amb poques pèrdues en forma de calor. Llavors, abans de proveir d'energia als clients, el voltatge es pot reduir a nivells segurs i econòmics.
Edison era commogut per l'aparició de la tecnologia de Tesla, que amenaçava els seus interessos en un camp que ell mateix havia creat. Edison i Westinghouse es van enfrontar en una batalla de relacions públiques - que els diaris van denominar "la guerra dels corrents" - per determinar quin sistema es convertiria en la tecnologia dominant. Edison va inventar una cadira elèctrica de CA i va electrocutar gossos, gats, cavalls i fins i tot un elefant sobre una post de ferro al zoo de Nova York i va enregistrar la demostració amb [[quinetoscopi]] per a demostrar que el corrent altern era perillós a més de car. Aquestes demostracions van horroritzar l'opinió pública, però els responsables del govern que li van encarregar la recerca sobre l'[[electrocució]] per a executar persones i poder substituir la forca. Edison va contraatacar [[Harold P. Brown]] investigant i desenvolupant la [[cadira elèctrica]]. A fi de neutralitzar aquesta iniciativa, Tesla es va exposar a una descàrrega de corrent altern (CA) que va travessar el seu cos sense causar-li cap dany. Davant d'aquesta prova, Edison no va poder fer res i el seu prestigi va ser momentàniament erosionat.
Durant la Fira Mundial de Chicago de 1893, Tesla va tenir la seva gran oportunitat. Quan Westinghouse va presentar un pressupost per la meitat del que demanava General Electric, la il·luminació de la Fira li va ser adjudicada i Tesla va poder exhibir els seus generadors, dinamos i motors de CA.
Més tard, la Niagara Falls Power Company va encarregar a Westinghouse el desenvolupament del seu sistema de transmissió. Va ser el final de la "guerra dels corrents" i els mateixos socis de General Electric es van fer partidaris del CA i J. P. Morgan acomiadà Edison per oposar-s'hi i eliminà el seu nom de la companyia. Al mateix temps Tesla cedia els seus drets per salvar la companyia Westinghouse; el CA acabaria imposant-se a tot el món.
El [[1893]] va arribar a transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer ràdio transmissor (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquest mateix any a [[Chicago]], es va fer una exhibició pública de l'AC (corrent altern), demostrant la seva superioritat sobre el corrent continu (DC) d'Edison. Tesla va presentar la patent corresponent el [[1897]], dos anys després que Marconi aconseguís la seva primera transmissió de ràdio. No obstant això, Marconi va registrar la seva patent el [[10 de novembre]] de [[1900]] i va ser rebutjada per ser considerada una còpia de la patent de Tesla. Es va iniciar un litigi entre la companyia de Marconi i Tesla. Després de rebre el testimoni de nombrosos científics destacats, la Cort Suprema dels Estats Units d'Amèrica va fallar a favor de Tesla en [[1943]]. Però la majoria dels llibres esmenten Marconi com a inventor de la radio.<ref>Un especialista en història de la radiodifusió, Ernst Erb, va sostenir que un alemany va inventar la ràdio abans que Tesla. Les proves existents no van ser considerades suficients, per la qual cosa la seva afirmació no compta amb l'aprovació general dels altres historiadors.</ref >
Al final del [[segle XIX]], Tesla va demostrar que usant una [[xarxa elèctrica]] [[ressonant]] i fent servir el que en aquell temps es coneixia com a "corrent altern d'alta freqüència" (avui es considera de baixa freqüència) només calia un conductor per a alimentar un sistema elèctric, sense necessitat d'un altre metall ni un conductor de terra. Tesla va anomenar aquest fenomen la "''transmissió d'energia elèctrica a través d'un únic cable sense retorn''". Ideà i va dissenyar els circuits elèctrics ressonants formats per una bobina i un condensador, claus de l'emissió i recepció d'ones radioelèctriques amb selectivitat i potència gràcies al fenomen de la ressonància. El que de fet creava i transmetia eren ones electromagnètiques a partir d'alternadors d'alta freqüència solament que no el va aplicar a la transmissió de senyals de ràdio com va fer Marconi sinó a un intent de transmetre energia elèctrica a distància sense usar cables. Tesla va afirmar el 1901: "''Fa uns deu anys, vaig reconèixer el fet que per transportar corrents elèctrics en llargues distàncies no era en absolut necessari emprar un cable de retorn, sinó que qualsevol quantitat d'energia podria ser transmesa usant un únic cable. Vaig il·lustrar aquest principi mitjançant nombrosos experiments que, en el seu moment, van generar una atenció considerable entre els homes de ciència''."<ref>Nikola Tesla, [http://earlyradiohistory.us/1901talk.htm Talking with the Planets (1901)]. Collier's Weekly, 19 de febrer de 1901, pàgines 4-5 </ref>
A la primavera de [[1891]], Tesla va realitzar demostracions amb diverses màquines davant de l'Institut Americà d'Enginyers Elèctrics a la [[Universitat de Columbia]]. Va demostrar d'aquesta forma que tot tipus d'aparells podien ser alimentats a través d'un únic cable sense un conductor de retorn. Aquest sistema de transmissió unifilar va ser protegit el [[1897]] per la patent U.S.0,593,138.
[[Fitxer:Tesla colorado.jpg|thumb|Nikola Tesla al seu laboratori de Colorado Springs pels voltants de 1900]]
A les [[cascades del Niàgara]] es va construir la primera central hidro-elèctrica gràcies als desenvolupaments de Tesla el [[1893]], aconseguint el [[1896]] transmetre electricitat a la ciutat de [[Buffalo]] ([[Nova York]]). Amb el suport financer de [[George Westinghouse]], el corrent altern va substituir al continu. Tesla va ser considerat des de llavors el fundador de la indústria elèctrica.
En [[1891]] va inventar la [[bobina]] que duu el seu nom.<ref>The Man who Invented the Twentieth Century: Nikola Tesla, Forgotten Genius of electricity. Robert Lomas. Headline. 1999.</ref>
En el seu honor es va dir ''[[Tesla (unitat)|Tesla]]'' a la [[unitat de mesura]] del [[camp magnètic]] en el [[Sistema Internacional d'Unitats]]. El tesla, simbolitzat '''T''', és la [[Unitats derivades del SI|unitat derivada]] del [[Sistema Internacional]] per a la [[inducció magnètica]] que va ser adoptat a la [[Conferència General de Pesos i Mesures]] de [[París]] del [[1960]]. Aquesta unitat és utilitzada per definir la intensitat o densitat d'un [[camp magnètic]]. Un tesla és igual a un [[weber (unitat)|weber]] per [[metre quadrat]], la seva definició matemàtica és: 1 T = 1 [[weber (unitat)|Wb]]·[[metre|m]]<sup>−2</sup> = 1 [[quilogram|kg]]·[[segon|s]]<sup>−2</sup>·[[ampere|A]]<sup>−1</sup>= 1[[Newton (unitat)|N]]·[[ampere|A]]<sup>−1</sup>·[[metre|m]]<sup>−1</sup> = 1 [[quilogram|kg]]·[[segon|s]]<sup>−1</sup>·[[coulomb|C]]<sup>−1</sup> Es pot expressar com "[[newton (unitat)|newton]]-[[segon]]s per [[coulomb]]-[[metre]]" o com "newton per [[ampere]]-metre". 1 tesla és equivalent a: 10,000 [[Gauss (unitat)|gauss]] (G), unitat utilitzada al [[sistema CGS]] i a 10<sup>9</sup> gammes (γ), usat en [[Geofísica]]. El nom de la unitat s'ha d'escriure en minúscules, mentre que el seu símbol s'escriu en majúscula.
HACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKEDHACKED HACKED HACKED
=== Confiscació dels seus documents, anècdotes i llegendes ===
| 