Hacı I Giray: diferència entre les revisions

'''Hacı I Giray''' (abans '''Hadjdji Giray''') (mort? el- [[1466]]) fou el fundador de la [[dinastia]] [[gengiskhànida]] de [[khanat de Crimea|khans de [[Crimea]] anomenada [[Dinastia Giray]]. Apareix a les monedes com '''Hadjdji Kerey ibn Ghiyath al-Din Khan'''. Era netnét de [[Tash Timur]] i fill de [[Ghiyath al-Din]], del qual un suposat germà, [[Dewlet-berdi]], era khan a Solghat el [[1429]]. A les fonts poloneses s'esmenta el seu naixement a Troki a Lituània on sembla que vivien els seus ancestres, descendents de [[Toktamish]], que s'havia refugiat a terres lituanes on foren protegits contra els [[khant de Saray|khans de [[Saray]] que tenien el suport del poderós cap militar (amir) Edigu.

Sembla que el príncep Witold (mort el 1430) i els seus successors, li van donar suport per apoderar-se de terres a Crimea i per mantenir-les. La situació va coincidir amb una emigració cap l'oest, seguint la costa de la [[mar Negre]] i cap a Crimea, de les tribus dels shirin, khongurat i barin que donaven suport a l'[[Horda d'Or]]; amb el seu ajut Dewlet-berdi i [[Ulugh Muhammad]] van intentar dominar els territoris de l'Horda d'Or; Hadjdji en canvi va intentar dominar només Crimea i rodalies i va obtenir el suport del cap dels shirin, Tekine Mirza, i rival tradicional dels descendents d'Edigu.

La seva pujada al tron es incerta; segons unes fonts es va apoderar de Crimea el [[1428]] i segons altres el 1433-1434, però no apareixen monedes seves fins el [[1441]], i no es segur que entre [[1428]] i [[1441]] tingués el domini permanent de la regió. L'estiu de [[1433]] el seu vassall el príncep [[Alexis de Mangup]], es va apoderar de [[Cembalo]] ([[Balaklava]]); ell mateix apareix lluitant com a khan el [[1433]] i [[1434]] contra els genovesos de [[Kaffa]] o [[Kefe]]; com havien fet abans els khans de l'Horda d'Or, considerava els ports genovesos com part de la seva sobirania. Per fer front a la seva amenaça els genovesos van enviar a Kaffa a [[Carolo Lomellino]] amb sis mil homes. Lomellino va reconquerir Cembalo i va atacar la base d'Hadjdji que era a [[Solghat]] ([[Eski-Kirim]]) pero en el trajecte fou atacat per sorpresa (juliol de ''1534'') i derrotat. Va atacar Kefe però per manca de vaixells i artilleria no la va poder conquerir. Llavors va provar d'organitzar el comerç des de els ports de Solghat, [[Kerč]] i [[Inkermann]] que dominava.

Es pensa que el khan de Saray ([[Horda d'Or]]) [[Sayyid Ahmad]], hauria reconquerit Crimea i que Hadjdji va tardar anys en recuperar tota regió (potser l'agost de [[1449]]) amb ajut de [[Casimir IV de Polònia]], però no hi ha dubte de que dominava al menys una part després del [[1441]], ja que d'aquesta data i de [[1443]] es coneixen monedes emeses a Kirim i a Kirk-yir i les fonts genoveses esmenten la victòria d'Hadjdji sobre Sayyid Ahmad la primavera del [[1442]]. El [[1445]] es va concertar una aliança amb Casimir IV de Polònia i una estreta cooperació amb [[Polònia]] i [[Lituània]] fou l'eix de la seva política posterior com ja ho havia estat abans. El [[1452]] quan Sayyid Ahmad atacava Polònia el va atacar per la reraguardarereguarda i el va derrotar. Segons el ''yarligh'' de [[8 de març]] de [[1453]] la seva capital (''orda-i muazzam saray'') era a Kirk-yir i els seus dominis s'estenien per [[Kirk-yir]], [[Kirim]] (Solghat), [[Kefe]], [[Kerč]], [[Taman]], [[Kabada]] i [[Kiptxak]]; les forces tribals dels [[kirim tumani]] estaven formades per entre sis i set mil homes sota el comandament del [[beg]] dels [[shirin]], que aleshores era [[Iminek Beg]]; la tribu [[Dash-i-Kiptxak]] li era hostil.

El [[1454]] va fer un pacte amb el sultà otomà [[Mehmet II]] que acabava de conquerir [[Constantinoble]] ([[1453]]), per el qual havia d'atacar Kefe i expulsar als genovesos amb suport de la flota otomana. Va atacar la ciutat amb set mil homes per terra ([[14 de juliol]] de [[1454]]) però fou rebutjat i es va haver de conformar amb un tribut de 12001.200 peces d'ordor a l'any; després esels genovesos van poder girar als caps tribals de Crimea contra Hadjdji que fou deposat el [[1456]] i proclamat al seu lloc el seu fill [[Haydar Giray]], que als pocs mesos va haver de fugir i el seu pare va recuperar el poder. Potser escarmentat, en endavant va tenir bones relacions amb els genovesos.

Va morir al final de l'estiu del [[1466]] i fou enterrat a la tomba dels seus ancestres a Saladjik, prop de [[SimferopolSimferòpoll]] ([[Baghčesaray]]). Va diexardeixar vuit fills: Dewlet-yar, [[Nur-Dewlet Khan]] ([[Nur Devlet]]), [[Haydar Giray]] Khan, [[Kutluz-zaman]], [[Kildish]], [[Mingli Giray Khan]] (Meñli I Giray), [[Yamghurdji]] i [[Ozdemir]].

* [[W. Heyd]], ''Histoire du comerce de Levant''

* [[H. H. Howorth]], ''History of the Mongols''.