Pinamonte Bonacolsi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Pinamonte Bonacolsi''' fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el [[1206]]. Fou membre dels ancians del poble a [[Màntua]] el [[1259]], i uns dels rectors de la ciutat el [[1272]], i rector únic el [[1274]] i al mateix any capità general; el [[1275]] va rebre el feu de Castellaro del bisbe de [[Trent]]; el [[15 de febrer]] de [[1276]] fou nomenataclamat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El [[1287]] va ingressar a l'[[Ordre teutònica]] amb el seu fill Joan. El gener de [[1291]] fou enderrocat pel seu fill [[Bardelló Bonacolsi]] i va haver d'abdicar. Va morir a Màntua el [[7 d'octubre]] de [[1293]].
 
El seu germà Bonacolso Bonacolsi fou abat benedictí de Sant'Andrea de Màntua el [[1241]] i el [[1244]] fou expulsat de la ciutat en les lluites entre güelfs i gibel•lins i va morir a l'exili el [[1249]]; un altre germà, Martino Bonacolsi, fou rector de Màntua el [[1253]].
Es va casar amb una dama de la família [[Correggio]], filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente. Va tenir vuit fills: [[Conrat Bonacolsi]], [[Tomo Bonacolsi]]; [[Bardelló Bonacolsi]], [[Felip Bonacolsi]], [[Joan Bonacolsi]], [[Guiu I Bonacolsi]], [[Salvàtic Bonacolsi]] i Fabrici Bonacolsi.
 
Es va casar amb una dama de la família [[Correggio]], filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente. Va tenir vuit fills: [[Conrat Bonacolsi]] consenyor de Pozzuolo en feu del bisbe de Màntua, [[Tomo Bonacolsi]] hereu designat i tronc dels [[Bonacossi]]; [[Bardelló Bonacolsi]], [[Felip Bonacolsi]] inquisidor a Verona i bisbe de Trento el 1289; va morir a Màntua el 18 de desembre del 1303), [[Joan Bonacolsi]] conegut per Gambagrossa, [[Guiu I Bonacolsi]] cavaller teutònic i senyor de Bardellona en feu del bisbe de Trento, [[Salvàtic Bonacolsi]] cavaller teutònic, i Fabrici Bonacolsi, cavaller teutònic.