Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Vera i Arús»

cap resum d'edició
m (canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent)
'''Jordi Vera i Arús'''(àlies "Cuqui") ([[Terrassa]], [[1953]]) és un [[polític]] i activista [[independentista català]]. Militant del [[PSAN]] i membre del [[FAC]]<ref>http://www.unitat.org/exercit/FAC.html</ref>, el 1974 es exiliar al [[Rosselló]]. Militant de [[Catalunya Lliure]]. DeprèsDeprés d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure IV Assemblea junt amb Jaume Renyer com a representant Catalunya LlireLliure, en converses amb els representants del Govern Central a traverstravés dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya, va beneficiarser d'un indultdels desprésimpulsor de les mesures de "reinseció" per desmobilitzar l'independentisme armat negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU). per posar fi a la violència de Terra Lliure, negociacions que van comportar l'alliberament en pocs mesos de tots els presos de Terra Lliure, ambAmb [[Pere Bascompte]] va protagonitzar el [[13 de juliol]] del [[1991]] l'anunci de la dissolució de [[Terra Lliure]]IV Assemblea (favorable a les tesis del PSAN). Va entrar a [[ERC]] partit del qual fou membre del Comitè Executiu i president a la [[Catalunya del Nord]]. Es va presentar a les eleccions regionals dels [[Pirineus Orientals]] de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots.
 
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb tres altres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de "reintregacióreinserció plantejades a lal'article via57 democràticabis (mesures de gratificació judicial a canvi de delacions i informació) davant el jutge [[Carlos Bueren]], defensat per l'advocat [[Joan Ridao]], actual [[secretari general d'ERC]]. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del qui després seria conseller, [[Xavier Vendrell]]. La seva dissociaciósituació dejudicial lano violènciava elcomportar vacap enemistarresolució, ambja algunsque militantsel desumari partitscorresponent independentistesa extraparlamentaris.les Arrandetencions de divergènciessuposats polítiquesmembres ide estratègiquesTerra alLliure siIV d'ERCAssemblea abandonàva aquestser partit juntament amb una part de la federació nord-catalanaarxivat i entràno alva [[Partittenir perrepercusions lapenals. Independència]]El (PI)seu d'[[Àngelpaper Colom]]cabdal i [[Pilar Rahola]]. Va propiciaren la fundaciódesmobilització de laTerra brancaLliure nord-catalanaIV d'aquest partit,Assemblea el [[Partitva perenemistar Catalunyaamb (França)|Partitels perpresos Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'oposició d'esquerraindependentistes i catalanistamilitants dirigidade perpartits [[Nicolàsindependentistes. Garcia]].
 
Arran de divergències polítiques i estratègiques al si d'ERC abandonà aquest partit juntament amb una part de la federació nord-catalana i entrà al [[Partit per la Independència]] (PI) d'[[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'oposició d'esquerra i catalanista dirigida per [[Nicolàs Garcia]].
 
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser-ne [[batlle municipal|batlle]]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el [[Moviment Demòcrata|MoDem]], els [[Els Verds (França)|Verds]] i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy. <ref>http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=28038</ref> Arran de l'anul·lació de les eleccions, el 2009 es tornà a presentar aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC) i fou reelegit conseller d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy.
Usuari anònim