Viquipèdia

Jordi Vera i Arús: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Jordi Vera i Arús'''(àlies "Cuqui") ([[Terrassa]], [[1953]]) és un [[polític]] i activista [[independentista català]]. Militant del [[PSAN]] i membre del [[FAC]]<ref>http://www.unitat.org/exercit/FAC.html</ref>, el 1974 es exiliar al [[Rosselló]]. Militant de [[Catalunya Lliure]]. DeprèsDeprés d'haber participat com a membre de la direcció de Terra Lliure IV Assemblea junt amb Jaume Renyer com a representant Catalunya LlireLliure, en converses amb els representants del Govern Central a traverstravés dels seus delegats designats: Joan Reventós, president del PSC i Martí Jusmet Delegat (Prefecte) del Govern del PSOE a Catalunya, va beneficiarser d'un indultdels desprésimpulsor de les mesures de "reinseció" per desmobilitzar l'independentisme armat negociades per els partits catalans (PSC,ERC,CIU). per posar fi a la violència de Terra Lliure, negociacions que van comportar l'alliberament en pocs mesos de tots els presos de Terra Lliure, ambAmb [[Pere Bascompte]] va protagonitzar el [[13 de juliol]] del [[1991]] l'anunci de la dissolució de [[Terra Lliure]]IV Assemblea (favorable a les tesis del PSAN). Va entrar a [[ERC]] partit del qual fou membre del Comitè Executiu i president a la [[Catalunya del Nord]]. Es va presentar a les eleccions regionals dels [[Pirineus Orientals]] de 1992 i va obtenir l'1,14 % dels vots.
 
El [[8 de desembre]] del [[1992]] va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] junt amb tres altres persones, per ordre de l'[[Audiència Nacional d'Espanya]] pel jutge [[Carlos Bueren]]. Vera es va acollir a les mesures de "reintregacióreinserció plantejades a lal'article 57 bis (mesures de gratificació judicial a canvi de delacions viai democràticainformació) davant el jutge [[Carlos Bueren]], defensat per l'advocat [[Joan Ridao]], actual [[secretari general d'ERC]]. Com a conseqüència d'aquestes detencions es va produir la declaració voluntària del qui després seria conseller, [[Xavier Vendrell]]. La seva dissociaciósituació judicial no va comportar cap resolució, ja que el sumari corresponent a les detencions de suposats membres de Terra Lliure IV Assemblea va ser arxivat i no va tenir repercusions penals. El seu paper cabdal en la violènciadesmobilització de Terra Lliure IV Assemblea el va enemistar amb algunsels presos independentistes i militants de partits independentistes extraparlamentaris.

Arran de divergències polítiques i estratègiques al si d'ERC abandonà aquest partit juntament amb una part de la federació nord-catalana i entrà al [[Partit per la Independència]] (PI) d'[[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Va propiciar la fundació de la branca nord-catalana d'aquest partit, el [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El [[1995]] fou escollit [[regidor]] a [[Elna]] per la llista d'oposició d'esquerra i catalanista dirigida per [[Nicolàs Garcia]].
 
El 2001 va fundar el partit [[Bloc Català]] amb antics militants d'[[Unitat Catalana]] i del [[Partit per Catalunya (França)|Partit per Catalunya]]. El 2001 va ser elegit conseller del municipi de [[Sançà]] i només li va faltar un vot per ser-ne [[batlle municipal|batlle]]]. El 2006 aquest partit es va transformar en ''Convergència Democràtica de Catalunya/Convergence Démocratique de Catalogne'' i esdevingué una federació autònoma de [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]], amb Vera com a president. El març del 2008 fou elegit conseller de la Vila de [[Perpinyà]], en una llista de coalició «Union avec la Gauche» amb el PS, el PCF, el [[Moviment Demòcrata|MoDem]], els [[Els Verds (França)|Verds]] i CDC d'oposició al Batlle de centre dreta (UMP) Joan Pau Alduy. <ref>http://www.anuaris.cat/continguts/cronologia.php?id=28038</ref> Arran de l'anul·lació de les eleccions, el 2009 es tornà a presentar aquesta vegada amb la llista PS oficial i PC (+ CDC) i fou reelegit conseller d'oposició al Batlle Joan Pau Alduy.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Vera_i_Arús»