Sant Pere i Sant Pau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Monuments del barri |
||
Línia 4:
Sant Pere i Sant Pau, destaca a l'esport de la província pel seu equip masculí de [[Voleibol]], el [[Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau]]. També es conegut pel fet de tenir una [[Castellers de Sant Pere i Sant Pau|colla castellera]] pròpia.
==Monuments de Sant Pere i Sant Pau==
Sant Pere i Sant Pau destacà, al llarg dels anys setanta, per voler impulsar un urbanisme menys desordenat del que es feia aleshores i, en aquest sentit, marcà unes pautes que després desenvoluparen els altres barris de Tarragona.
La Cooperativa que al principi gestionava els habitatges de la zona, fou la promotora també, dels seus monuments. El primer es va dedicar a la Sardana i s'inaugurà el 29 de juny de 1973. Aquells dies se celebraven per segona vegada les festes patronals del barri, i el monument, situat entre la torre de Sant Pere i la torre de Sant Pau, constituí un dels seus primers signes d'identitat. L'arquitecte reusenc Josep Piqué Iserte dissenyà uns perfils de dansaires fets sobre planxes de ferro retallades i, com diu la dedicatòria, representà un homenatge a la cooperació, per deferència dels arquitectes i aparelladors de la Ciutat Cooperativa. L'obra es va retirar a finals d'octubre de l'any 2000, molt deteriorada pel pas del temps i la qualitat del material, i es plantejà substituir-la per una rèplica.
Aquell mateix 29 de juny de 1973, també es va inaugurar un petit monòlit, davant de la torre de Santiago, en memòria de Manuel Allón Padilla, un obrer de la construcció mort en accident de treball al barri, dos anys abans.
El 1976, amb motiu d'una reunió de cooperativistes europeus, es col·locà a prop del bloc Europa, una obra de grans dimensions, obra de l'escultor Ramon Ferran i Pagès, i fosa en bronze al taller de foneria Ginfer de Reus, amb una enorme inscripció que diu:{{Cita|A Carlos de / Gante Rey / de las Españas / y emperador / de Occidente}}
A la banda esquerra hi ha un alt relleu, amb el cap de l'emperador mirant altiu cap al cel, i a sobre seu, l'àliga imperial.
Més directament relacionat amb el cooperativisme és el que s’inaugurà el 26 de juny de 1978, coincidint amb el lliurament de la IV promoció d'habitatges, a la plaça de la Cooperació, davant del bloc Equador: un monument dedicat a Antoni Fabra i Ribas (1879-1958), un dels creadors de la primera Federació de Cooperatives de l'Estat espanyol. Fabra havia format part activa en les protestes contra la guerra del Marroc (1909) i durant un dels seus forçats exilis a França es relacionà amb dirigents socialistes, sindicalistes i cooperativistes europeus, i fou redactor de L’Humanité. Durant la Segona República espanyola fou diputat i tingué diversos càrrecs governalmentals, a més a més d’actuar com a conseller de Largo Caballero. Exiliat altre cop el 1939, fundà cooperatives a Colòmbia i altres països de l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya als anys cinquanta. El monument consisteix en una gran pedra en forma de mola, a la qual s'hi adherí una gran làpida de bronze, obra també de Ramon Ferran, on hi ha un relleu amb el rostre de l'homenatjat i la dedicatòria.
==Referències==
* {{citar web |url=http://www.tarracowiki.cat/wiki/Sant_Pere_i_Sant_Pau |títol=Sant Pere i Sant Pau a la Tarracowiki |llengua=ca}}
[[Categoria:Barris de Tarragona]]
| |||