Ali Aref Bourhan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es retira la imatge Aliarefbourhan.gif perquè l'administrador EugeneZelenko l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Missing essential information: source and/or license: since February 1, 2010.
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Ali Aref Bourhan''' ([[Djibouti]] [[1934]]) és un polític de [[Djibouti]], besnét d'Abu Bakr Pasha, un dels responsables de la presència francesa a [[Obock]], i netnét de Bourhan Bey.
 
'''Ali Aref Bourhan''' ([[Djibouti]] [[1934]]) és un polític de [[Djibouti]], besnét d'Abu Bakr Pasha, un dels responsables de la presència francesa a [[Obock]], i net de Bourhan Bey.
 
Va treballar al servei de l'ensenyament i com a deixeble del fourlaba Mahamoud Harbi (que fou el primer vicepresident del consell de govern el 1957 fins el desembre de 1958) va militar al "Club de la jeunesse Somalis et Danakils", i va participar en política sent elegit diputat per Tadjoura (Tadjourah) a la llista d'Harbi. El [[1958]] fou escollit altre cop a la llista d'Ibrahim Mohamed Sultan. El [[1960]] fou escollit com a vicepresident del consell de govern, la presidència del qual tenia el governador francès.
 
El 1963 va presentar la seva pròpia llista i fou escolitescollit. Va dimitir el setembre de [[1966]] després de les manifestacions per la independència quan [[Charles De Gaulle]] va visitar el territori llavors anomenat [[Costa Francesa dels Somalis]]. El març de [[1967]] va fer campanya a favor del manteniment de la sobirania francesa, que va obtenir el 60% i en el quequè va tenir el suport de la majoria dels polítics àfars. El [[18 de maig]] va retornar a la vicepresidència del consell de govern.
 
Després de la reforma administrativa del [[5 de juliol]] de [[1967]] que va donar al país el nom de [[Territori Francès dels Àfars i dels Isses]], va ser nomenat president del consell de govern ([[7 de juliol]]). Fou reelegit diputat el novembre de [[1968]] amb una llista anomenada "Llista pel progrés i la defensa dels interessos del TFAI" i va obtenir 23 escons (de 32), i encara els seus aliats de la Unió Democràtica Issa van obtenir tres escons més. Va perdre el suport francès i progressivament els electes el van abandonar i es van passar a l'oposició, fins que va haver de dimitir quan es va quedar amb només 16 escons ([[29 de juliol]] de [[1976]]). El país va accedir poc després a la independència ([[27 de juny]] de [[1977]]). Bourhan va encapçalar l'oposició fins el [[1981]] quan es va establir el règim de partit únic.