Vot nul: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
== Incidència del vot nul en el resultat electoral ==
{{AP|Regla D'Hondt}}
En unes eleccions parlamentàries, el vot nul, igual que el [[vot en blanc]], es contabilitza en el nombre total de vots, és a dir que no es compten en el nombre de persones que no va a votar o d'abstencions. En el sistema electoral espanyol, francès i europeu, el nombre d'escons de cada partit s'escull segons el percentatge de vots que obtenen ''entre les persones que van a votar'' i els vots nuls, com no son vàlids, no es tenen en compte. Per exemple, si 1.000 personen voten nul, 2.000 voten en blanc, 10.000 voten "A" i 15.000 voten "B"; es considera que han votat 28.000 persones (1.000 + 2.000 + 10.000 + 15.000). El que diferencia el vot blanc del nul és com es compta el percentatge de vots de "A" i de "B", i per tant el nombre d'escons que obtindrà cadascú: el percentatge de votants d'"A", per exemple, és de 10.000 vots entre els totals vàlids, és a dir entre 27.000 (tots menys els 1.000 nuls), o sigui del 37%.
Els vots nuls, respecte als vots en blanc, fan indirectament que els percentatges de ''tots els partits polítics'' siguin majors. Per exemple, amb 3.000 vots nuls i cap blanc "A" (que tenia un 37%) hauria tingut un 40%, o sigui 10.000 "A" entre 25.000; de 10.000 "A" + 15.000 "B"; i amb 3.000 blancs i cap nul tindria 35'7%, o sigui 10.000 "A" entre 28.000; de 10.000 "A" + 15.000 "B" + 3.000 blancs. De manera indirecta, el vot en blanc fa pujar el percentatge comptabilitzat, i per tant el nombre d'escons i la representació, dels partits majoritaris; mentre que indirectament el vot nul fa disminuir relativament el pes dels partits majoritaris i augmenta el dels partits més petits, que són els que ho noten més. A "B" també l'afavoreix, en el sentit que obté un percentatge major, que hi hagi vots nuls i no en blanc.
Suposem que un altre partit "C", menys votat que "A" i "B", fa votar 500 persones més: aquest partit obté un percentatge del 1'81% en el cas de 10.000 votants a "A", 15.000 a "B", 500 a "C", 2.000 en blanc i 1.000 nuls; obté un 1'96% si hi ha 3.000 nuls i cap blanc i obté un 1'75% si hi ha 3.000 blancs i cap nul. Els partits petits, que tenen un nombre de votants més similar als vots nuls i blancs, son els que més noten aquest efecte. Els pot suposar arribar o no al 3% de votants o tenir o no prou percentatge per a tenir un escó, és a dir almenys una veu al parlament.
Cal tenir present que, tot i que el nombre de vots en blanc i nuls als partits majoritaris és pràcticament menyspeable; no n'és en absolut el cas als partits que a les eleccions anteriors tenien poca o cap representacio. Per exemple, a les eleccions al Parlament de Catalunya de [[2006]] va haver un 2% de vots en blanc mentre que més de quinze partits polítics van obtenir menys del 2% de votants.
En votacions on cal escollir "sí" o "no", els vots nul, en blanc i l'abstencio no contabilitzen ni a "sí" ni a "no". En cas que siguin majoritaris no impugnen el resultat "sí" o "no". Per exemple, en un cas de 70% de vots d'abstencio, nuls o en blanc, 20% de "sí" i 10% de "no", guanya "si". En canvi, el vot nul sí té efecte en votacions "sí/no" a les quals calgui un mínim nombre absolut o un minim percentatge de vots a favor. Per exemple, si cal que voti a favor del "sí" o del "no" almenys la meitat (50%) dels votants, al cas anterior (amb un 70% de vots ni "sí" ni "no") no es podria arribar a cap resultat i caldria, per exemple, repetir les eleccions.
| |||