Moviment Republicà i Ciutadà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: nl:Mouvement Républicain et Citoyen |
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent |
||
Línia 6:
Els primers comicis als quals el MDC va concórrer van ser les [[Eleccions europees (1994)|eleccions europees de 1994]]. La llista "L'Altra política", encapçalada per Jean-Pierre Chevènement, va obtenir el 2,54% dels vots emesos (494.986 vots). Encarnant una oposició d'esquerra al [[Tractat de Maastricht]], la llista de Chevènement també va reunir gent d'altres tendències polítiques: [[comunista|comunistes]] (Anicet Le Pors), [[Feminista|feministes]] (Gisèle Halimi, Béatrice Patrie), radicals (Claude Nicolet, Henri Caillavet) i ''gaullistes'' (Pierre-Marie Gallois, Pierre Dabezies).
A les eleccions legislatives de [[1997]], el MDC es presentà en coalició amb altres partits d'esquerres sota el nom d'[[esquerra (política)|Esquerra]] Plural (''Gauche Plurielle'' en francès). El Moviment dels Ciutadans aconseguí set escons (Jacques Desallangre, Roland Carraz, Michel Suchod, Jean-Pierre Michel, Georges Sarre, Pierre Carassus i Jean-Pierre Chevènement). Aquest últim va ser nomenat ministre de l'Interior per [[Lionel Jospin]], aleshores primer ministre de [[França]].
Posteriorment, Jean-Pierre Chevènement dimití del seu càrrec per la seva oposició al projecte d'estatut d'autonomia de [[Còrsega]]. En conseqüència, Jean-Pierre Chevènement no donà suport a la candidatura [[socialista]] a les eleccions presidencials de [[2002]] i preferí presentar-hi una candidatura pròpia. Amb el suport del Pol Republicà (''Pôle Républicain''), que aglutinava a republicans de diferents tendències polítiques (MDC, socialistes, comunistes, ''gaullistes'', radicals, sobiranistes), Jean-Pierre Chevènement va aconseguir el 5,33% dels vots emesos a la primera volta (1.518.528 vots). En les eleccions legislatives del mateix tots els candidats del Pol Republicà van ser derrotats (292.647 vots).
| |||