Viquipèdia

Set anys al Tibet: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
| imatge =
| nom imatge =
| idioma = [[anglès]]<br />[[alemany]]<br />[[mandarí]]<br />[[tibetà]]
| direcció = Jean-Jacques Annaud
| direcció2 =
Línia 12:
| direcció4 =
| ajudantdirecció =
| producció = [[Jean-Jacques Annaud]]<br />John H. Williams<br />Iain Smith
| producció =
| disseny producció = Hoang Thanh At
| productora = Mandalay Entertainment<br />Reperage & Vanguard Films<br />Applecross
| productora =
| guió = [[Becky Johnston]]<br />(guió)<br />[[Heinrich Harrer]]<br />(novel·la)
| música = [[John Williams]]
| fotografia = [[Robert Fraise]]
| repartiment = [[Brad Pitt]]<br />[[David Thewlis]]<br />[[B.D. Wong]]<br />Jamyang Jamtsho Wangchuk
| repartiment =
| so =
| muntatge = Noëlle Boisson
Línia 30:
| país4 =
| estrena = 1997
| gènere = drama biogràfic
| duració = 136 min
| distribució = [[TriStar]]
| pressupost =
| imdb = 0120102
Línia 46:
 
== Argument ==
El [[1939]], durant l'ascens del [[nazisme]], els [[Àustriaalpinisme|alpinistes]] [[Anschluss|austríacs]] [[Heinrich Harrer]] i [[Peter Aufschnaiter]] estanfan fentuna [[alpinismeexpedició]] a la muntanya [[Nanga Parbat]], a l'[[Himàlaia]], però un [[allau]] els fa descendre fins la base, a l'[[Índia]]. Allà s'assabenten que el [[Regne Unit]] quanha estalladeclarat la [[Segona Guerra Mundial|guerra]]; com són ciutadansa [[Tercer Reich|alemanysAlemanya]] l'exèrciti, com a ciutadans alemanys que són, les autoritats britàniques els empresonen i els duen al camp de [[Regnepresoner]]s Unit|britànicde [[Dehradun]], on Harrer rep els empresona,papers finsdel quedivorci. Després de diversos intents per escapar-se, finalment, l'any [[1944]] aconsegueixen fugar-se i creuar la frontera amb el [[Tibet]].
 
Inicialment són interceptats per uns homes que els comuniquen que els estrangers tenen prohibida l'entrada al país a causa d'una [[profecia]] del 13è [[Dalai-lama]] ([[Thubten Gyatso]]) i els retornen a l'[[Índia]]; però aconsegueixen esquivar-los i escapen, pujant l'[[altiplà del Tibet]]. S'uneixen a un grup de [[Pelegrinatge|pelegrins]] que viatgen cap a la ciutat sagrada de [[Lhasa]], cobrint-se els rostres per passar desapercebuts.
Inicialment són rebutjats i se'ls ordena retornar al país veí, mentre que a la ciutat sagrada de [[Lhasa]] són benvinguts; allà aniran familiaritzant-se cada cop més amb un desconegut estil de vida, senzill i espiritual. Harrer és presentat al jove [[Tenzin Gyatso|Dalai Lama]], i es converteix en un dels seus tutors i amic de confiança.
 
Allà, un cop acollits a casa del [[diplomàtic]] Kungo Tsarong, es van familiaritzant cada cop més amb un desconegut estil de vida, senzill i [[Espiritualitat|espiritual]]. El [[1945]] Aufschnaiter es casa amb Pema, la [[sastre]]ssa que tots dos intentaven conquerir des de la seva arribada a la ciutat.
Els dos austríacs es queden a [[Tibet]] fins a la invasió xinesa el [[1950]], i Harrer retorna al seu país per a visitar el seu fill.
 
El [[govern]] de Lhasa es mostra desconfiat de les accions de la Xina al seu territori, i envia el [[regent]] tibetà Ngawang Jigme a l'[[ambaixada]] xinesa a comunicar-los que no acceptaran més [[Subvenció|subvencions]] pels [[monestir]]s. Però un dels oficials intenta [[soborn]]ar el regent per tal que treballi per ells.
 
Harrer és dut al [[Palau de Potala]] i presentat al jove [[Tenzin Gyatso|Dalai-lama]], que demana que li construeixi un [[cinema]] i sigui un dels seus tutors, ensenyant-li [[geografia]] i costums d'[[occident]]. Amb el transcurs del temps, Harrer es converteix en l'amic de confiança de l'adolescent Tenzin.
 
Durant una festa organitzada per Harrer, se sent per la ràdio l'anunci que la [[República Popular de la Xina|Xina]] planeja invair el Tibet. Un cop reunit el [[gabinet]], el regent fa pública una ordre que desterra els xinesos del Tibet, i l'oficial que el va voler sobornar li augura una llarga vida, a diferència dels seus compatriotes. Aquella nit el Dalai-lama té un [[malson]] profètic en el que els xinesos cremen monestirs i maten persones a [[Taktser]], el seu poble natal, prop de la [[frontera]] tibetana.
 
Tres generals xinesos volen fins Lhasa per tal de parlar amb el Dalai-lama, però es mostren despectius; el líder de la delegació assegura a Ngawang Jigme amb menyspreu que "la religió és el verí". A arrel dels fets, el Dalai-lama envia el seu regent a dirigir l'[[exèrcit]] tibetà a [[Chamdo]], un poble fronterer per aturar l'avanç xinès; però Jigme claudica i destrueix el dipòsit de [[Munició|municions]] del Tibet. Durant la signatura d'un [[tractat]] a Lhasa, el diplomàtic Kungo Tsarong explica a Harrer que si Jigme no ho hagués fet, les [[guerrilla|guerrilles]] tibetanes haguéssin pogut resistir als [[Collada|passos de muntanya]], esperant l'ajuda d'altres països.
 
Quan Xina pren el control del [[Tibet]], Harrer visita Jigme i s'hi confronta dien-li que ha traït la seva pròpia cultura, i va a veure el Dalai-lama per demanar-li que marxi, però aquest li diu que s'ha de quedar amb el seu poble, i el convida a la seva cerimònia d'entronament com a líder espiritual tibetà.
 
El [[1951]] Harrer, decidit a tornar a Àustria i conéixer el seu fill, s'acomiada dels seus amics Aufschnaiter i Pema i resa amb el Dalai-lama al Palau de Potala.
 
== Repartiment ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Set_anys_al_Tibet»