John Fisher: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'oposició
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Sant Joan}}
{{Plantilla:Sant
|nom=sant Joan Fisher
|nom secular=John Fisher
Linha 10 ⟶ 9:
|data de naixement=[[19 d'octubre]] de [[1469]]
|data de mort=[[22 de juny]] de [[1535]]
|lloc de naixement= [[Beverley]], ([[York]], (Anglaterra)]]
|lloc de mort=Torre de [[Londres]], decapitat
|enterrat a=Saint Peter ad Vincula, (Torre de Londres); el cap, llençat al [[Tàmesis]]
|festivitat=[[22 de juny]] (6 de juliol en la Comunió Anglicana)
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]], Comunió Anglicana
Linha 26 ⟶ 25:
|supressió del culte=
|patronatge=}}
'''John Fisher''' ([[Beverley]], [[York (Anglaterra)|York]], [[19 d'octubre]] de [[1469]] - [[Londres]], [[22 de juny]] de [[1535]]) fou un [[teòleg]] i [[humanista]] [[Anglaterra|anglès]]. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica i l'anglicana.
 
==Biografia==
Fou confessor de ''[[Margarida Beaufort'']], mare d'[[Enric VII]] d'[[Anglaterra]], i amic d'[[Erasme de Rotterdam]] i de [[Thomas More]]. Fisher fou l'any [[1503]] el primer professor de la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de [[teologia]] ''Lady Margaret'' a [[Cambridge]]. Un any després fou nombrat [[bisbe]] de [[Rochester]] ([[1504]]).
 
Es va oposar de forma enèrgica a la [[Reforma]] [[protestant]], principalment amb el tractat ''De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia'' ([[1527]]). La seva defensa de [[Caterina d'Aragó]] i l'oposició als plans d'[[Enric VIII]] de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants per el seu empresonament ([[1534]]), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa [[Pau III]] ([[1535]]). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de [[traïció]], i fou decapitat.
Fou confessor de ''Margarida Beaufort'', mare d'[[Enric VII]] d'[[Anglaterra]], i amic d'[[Erasme de Rotterdam]] i de [[Thomas More]]. Fisher fou l'any [[1503]] el primer professor de la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de [[teologia]] ''Lady Margaret'' a [[Cambridge]]. Un any després fou nombrat [[bisbe]] de [[Rochester]] ([[1504]]).
 
Fou canonitzat pel [[papa]] [[Pius XI]] el [[19 de maig]] de [[1935]] al igual que [[Tomàs Moro]].
Es va oposar de forma enèrgica a la [[Reforma]] [[protestant]], principalment amb el tractat ''De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia'' ([[1527]]). La seva defensa de [[Caterina d'Aragó]] i l'oposició als plans d'[[Enric VIII]] de divorciar-se'n i canviar la llei de successió foren determinants per el seu empresonament ([[1534]]), durant el qual fou nomenat cardenal pel papa [[Pau III]] ([[1535]]). Aquest nomenament i el seu refús de l'acta de supremacia el va fer ser acusat de [[traïció]], i fou decapitat.
 
Fou canonitzat pel [[papa]] [[Pius XI]] el [[19 de maig]] de [[1935]] al igual que [[Tomàs Moro]].
 
== Enllaços externs ==
{{commons|John Fisher}}
 
* [http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfishe.html Catholic Hierarchy]
 
{{commons|John Fisher}}
 
{{ORDENA:Fisher, John}}
 
[[Categoria:Sants anglesos]]
[[Categoria:Sants cardenals]]