Joaquín Ruiz-Giménez Cortés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent
Línia 6:
Durant aquests anys va tenir a les seves ordres a l'Institut de Cultura Hispànica i com a secretari general tècnic a un jove [[Manuel Fraga]]. Des de llavors va acostar els seus plantejaments polítics als de l'oposició al règim. Uns disturbis estudiantils el van enfrontar al ministre de la Governació i van posar al règim en un destret, que es va saldar amb la seva destitució (1956). En 1961 [[Francisco Franco]] el va nomenar conseller nacional del [[Movimiento Nacional]]. En 1963 va fundar la revista [[Cuadernos para el Diálogo]], focus de protesta dels democristians avançats, dels quals en fou el cap en els últims anys de la dictadura.
 
El [[1975]], any de la mort del general Franco, va participar en la creació de la [[Plataforma de Convergència Democràtica]] des de la seva adscripció a l'ala [[Esquerra (política)|esquerra]] de la [[democràcia cristiana]]. A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] va presentar la seva candidatura a diputat per [[Izquierda Democrática]] dintre de la [[Federació de la Democràcia Cristiana]]. Derrotat a les eleccions, es va retirar de la política.
 
Va ser vicepresident del [[Institut Internacional de Drets Humans]], i va participar a ''[[Justicia y Paz]]'' i a la [[Comissió Internacional de Justícia]]. El grup parlamentari del [[PSOE]], amb ampli acord de l'oposició, el va nomenar el desembre de 1982 per a ser el primer [[Defensor del Poble]] d'Espanya, càrrec de nova implantació en la democràcia espanyola; va concloure el seu mandat el 30 de desembre de 1987. També va ser president d'[[UNICEF]]-Espanya (1989-2001). El 1988 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]] i el 1997 el [[Premi Blanquerna]].