Mephisto (pel·lícula): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: nl:Mephisto (1981)
Cap resum de modificació
Línia 38:
 
== Argument ==
Hendrik Höfgen és un dotat i ambiciós actor de teatre que es guanya la vida a l'[[Hamburg (estat)|Hamburg]]] de finals dels anys 1920. En ple ascens del [[Nazisme|nacionalsocialisme]] a [[Alemanya]], l'idealista Höfgen es manté fidel als seus principis i renega dels valors del [[Partit Nazi|partit nazi]], fet que el porta a confrontar-se amb la seva parella -Juliette Martins-, qui té estretes relacions amb actors afins a la nova ideologia. Höfgen pretén crear un nou teatre popular, directe i amb actors no professionals, que sigui capaç d'arribar al gran públic alemany. No obstant, fracassa en l'intent de materialitzar la seva nova concepció de teatre.
 
Höfgen s'acaba casant amb Barbara Bruckner, filla d'una família benestant, i perd d'aquesta manera a la seva antiga parella, a qui no obstant no perd de vista. El matrimoni abandona Hamburg quan a Höfgen li surgeix una bona oportunitat de treball a un teatre de [[Berlin]], ciutat on comença la carrera ascendent de l'actor. Quan la seva muller li proposa abandonar el país -arrel de l'arribada al poder de [[Hitler]]- Höfgen s'hi nega al·legant les dificultats que ell com a actor tindria a l'estranger, a causa de la llengua. Apareix aquí per primer cop la qüestió moral en torn de la qual gira la pel·lícla: la confrontació de la carrera artística de l'actor amb el nou règim [[Nazisme|nacionalsocialista]]; la independènia de l'art respecte la política.
Línia 44:
L'[[incendi del Reichstag]] sorprèn Höfgen a [[Budapest]], qui es qüestiona el seu retorn a la pàtria, convençut de que el seu passat comunista el portarà a la perdició. No obstant, el seu dubte s'esvaeix quan la carta d'una amiga li assegura que a l'[[Alemanya]] feixista li espera un gran futur. Efectivament, el paper de [[Mephisto]] al [[Faust]] de [[Goethe]] és el trampolí que llança Höfgen a la fama i es passa a relacionar així amb la cúpula política de l'[[Partit Nazi|NSDAP]], tot esdevenint un intocable del règim. El preu que l'actor paga pel seu èxit artístic és la renúncia als seus ideals i fins i tot a la seva pròpia muller, que és expulsada del país a causa del color de la seva pell.
 
Höfgen és ascendit al càrrec d'intendent del Teatre Nacional, oferta que accepta malgrat la imperant manca absoluta de llibertat artística, la qual és controlada per l'[[Partit Nazi|NSDAP]]. AEn l'aprofitar el seu càrrec per dirigir-se al president del goberngovern de [[Prússia]], per tal de demanar explicacions sobre l'assassinat de Hans Miklas -un vell amic seu crític amb el [[Partit Nazi|règim nazi]]-, Höfgen és tractat a patades i en un to menyspreable el ministre li recorda que ell "només és un actor". Així mateix, a [[París]], Höfgen constata que tots els seus amics li han girat l'esquena, fins i tot la seva antiga parella. Per postres, el president del goberngovern de [[Prússia]] l'adverteix de no immiscir-se en afers polític sinósi no vol acabar "esclafat com un mosquit". Höfgen, és conscient aleshores de la contradicció entre l'alt càrrec que ostenta per una banda, i el seu poder real per l'altra, que és precisament equiparable al d'un mosquit.
 
La darrera escena del film està carregada d'un fort simbolisme que mostra els dubtes d'un actor ara convertit en unaun mal·leable marionetatitella i que, per la seva ambició, ha acabat perdent tota identitat. El president del govern ordena a Höfgen de situar-se al bell mig de l'[[Estadi Olímpic de Berlín]], on la seva figura és perseguida per un intens fòcusfocus lluminós que l'encega aen plena nit. Desconcertat i aterrit, Höfgen intenta inutilment alliberar-se'n mentresmentre crida en un to desesperat "què volen de mi? només sóc un actor, jo".
 
== Repartiment ==