Rogèr Lapassada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
El 1944 fou repatriat i va treballar com a professor universitari a [[Ortès]] fins que es va jubilar el [[1967]]. Seguint els consells de [[Miquèu Camelat]], va escriure en [[gascó]], però aviat s'interessà pel moviment occitanista, decebut de l'actitud passiva del [[felibritge]]. Amb la finalitat d'impulsar l'ensenyament de l'[[occità]] i editar material pedagògic, el [[1960]] fundà l'associació [[Per Noste]], que durant molt de temps actuà com a la secció bearnesa de l'[[Institut d'Estudis Occitans]] i que des del 1967 edità la revista del mateix nom. Va aconseguir l'adhesió al moviment de l'eminent medievalista [[Pierre Tucoo-Chala]], amb qui va publicà uns quaderns pedagògics destinats a les escoles primàries, així com la del jove hispanista [[Robert Darrigrand]]. Més tard s'hi afegirien [[Miquèu Grosclaude]], Gérard Lavignotte, Michel Darricades, Gilbert Narioo i Crestian Lamaison.
Considerat no sols un dels millors escriptors en occità, sinó un dels pioners en la defensa de l'occitanisme al [[Bearn]] i animador cultural de pes, participà en la creació de [[La Calandreta|calandretes]] i des del 1981 també col·laborà amb les emissores de ràdio locals. Els seus poemes han estat musicats per [[Marcèu Amont]], [[Nadau|Los de Nadau]], Los deu Larvath, Delbeau i Marilis Orionaa.
== Obres ==
| |||