Gastronomia de la Vall d'Aran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-una tarta +un pastís) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- semblanta + semblant ) |
||
Línia 46:
*[[Hereginat]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 118</ref> és un plat d'orígen medieval a base de menuts d'anyell
*''[[Olla aranesa|Òlha aranesa]]'', una ollada d'[[escudella]] amb carn d'olla <ref name="aran">'Val d'Aran', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa.<ref name=gen/> Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, [[escudella|pilota]], butifarra negra i osos.
*[[Sanganhèta]] a base de sang de porc<ref name="aran"/> o d'anyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar per a que cualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la [[cuina gascona]], la [[sanqueta]] és molt
*[[Sopa d'all|Torrin]],<ref>''El gust d'un poble'', pàg. 15, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 8495684918</ref> sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània (amb diferents noms: ''alhada'', ''aillade'', ''tourin'', ''oliat'', etc.) i que es pot considerar una variant de l'''aiga bulhida'' provençal. Una versió particular és la que es fèia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu ''torrin dels nòvis''.<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 167</ref>
*[[Truhada aranesa]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 203</ref> o truhada,<ref name="aran"/> patates farcides de carn.<ref name="aran"/>
| |||