[[Jerusalem]] havia estat conquerida pels [[franc]]s el [[1099]] durant la [[Primera Croada]] i va ser governada per una dinastia originària de la Província de Rethel a França. Melisenda era l'hereu d'aquesta dinastia, i va ser designada successora del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] abans de 1129.
Durant el regnat del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] va ser nomenada ''filio regis et regni Jerosolimitani haeres'' (''filla del rei i hereu del regne de Jerusalem'') destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians ende ocasionsvegades cerimonials, incrementant l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digne successor Melisende i amb el suport de la ''Haute Cour'', una mena de consell reial comprèn la noblesa i el clergat del regne. Tanmateix, Balduí també pensava que hauria de casar Melisenda amb un poderós aliat per protegir i salvaguardar l'herència de la Reina i els seus futurs hereus. La seva intenció era un consort per a la seva filla. Balduí va triar [[Folc d'Anjou]], [[comte d'Anjou]], un conegut comandant militar i croat. El fill de Folc, [[Jofré V d'Anjou]] era casat amb l'emperadriu [[Matilde d'Anglaterra]] filla i hereva de [[Enric I d'Anglaterra]] i viuda de l'emperador [[Enric V d'Alemanya]]. Al llarg de les negociacions Folc va insistir que en governar conjuntament amb Melisenda, i l'aquiescència de Balduí a aquestes demandes, sent Folc relativament ric (fins i tot per a un croaat) aportaria tropes i l'experiència militar obtinguda en la defensa de Jerusalem. Melisenda tindria un fill i hereu en [[1130]], el futur [[Balduí III de Jerusalem]]. Com una indicació de les intencions de Balduí II per fer Melisenda única reina i per enfortir la seva posició, feu que Melisenda fos designada com a tutor única del jove Balduí.
{{Cita|l'imperi del regne es va mantenir en el poder de la dama Melisenda, una reina estimada per Déu, a qui va passar per dret hereditari.|[[Guillem de Tir]]}}
