Col·legi major: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- en ocasions + de vegades ) |
||
Línia 5:
Històricament, especialment en les universitats espanyoles de la [[Baixa Edat Mitjana]] i l'[[Antic Règim]], un Col·legi Major era una institució que donava formació universitària de graus majors ([[llicenciatura]] i [[doctorat]]), a més de donar allotjament als estudiants. De vegades eren una espècie de prolongació d'una universitat i unes altres van ser el germen d'una universitat. Sovint eren fundacions de mecenes amb una fi molt determinada (p.ex. el Col·legi Major de Santiago el Zebedeo, de Salamanca va ser creat per l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la, [[Alonso de Fonseca]], per als estudiants gallecs{{CN}}).
Funcionaven amb una gran autonomia; els professors anaven a fer classes en ells, encara que després els col·legials havien de rendir examen a la universitat. Els propis col·legials regirien el seu col·legi en els aspectes administratius i econòmics i nomenaven [[rector]] d'entre ells. Els estudiants dels col·legis més prestigiosos presumien durant tota la seva vida d'haver pertangut a ells. A l'Espanya del segle XVII no hi havia més que sis col·legis majors{{CN}}; quatre a [[Salamanca]]: els de [[San Bartolomé]] o '''Col·legi Vell''', ([[1401]]), de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] ([[1500]]), de [[Santiago de Compostel·la]] el [[Zebedeo]] ([[1519]]) i d'[[Oviedo]] ([[1521]]); un a [[Valladolid]]: el de [[Santa Cruz]] (1482) i altre en [[Alcalá d'Henares]]: el de [[San Ildefonso]] ([[1499]]). També existien els [[col·legi menor|col·legis menors]] (o simplement col·legis), on es donava el grau menor: batxiller; que en aquells dies ja servia per a exercir una professió. A San Ildefons, els estudiants podien ser [[becari]]s porcionistas els estudis dels quals eren pagats per alguna institució o per membres de l'alta noblesa,
Els col·legis majors van ser desviats de la seva destinació inicial en la mesura que les places que oferien monopolitzades pels fills de l'elit política espanyola ([[aristocràcia]], [[noblesa]] i [[lletrat]]s), fenomen que va arribar una rigidesa total a partir del segle XVII. En un context de multiplicació dels títols i escassesa de càrrecs a ocupar, aquests últims es van assegurar, per cooptación, l'accés als col·legis de major prestigi, la millor opció com trampolins per a accedir a brillants carreres en les funcions més elevades dels mitjans eclesiàstics o en els consells i audiències. Per a un sistema puixant de [[clientelisme]] i [[patronatge]], els col·legis majors es van convertir en "una màquina formidable de reproducció dels servidors reals ens els fills dels lletrats"{{CN}}, contribuint a una extensa captació de càrrecs i al tancament de l'aparell de l'Estat. D'aquesta forma, aquests lletrats representaven el 57,9 % dels membres del [[Consell de Castella]] {{CN}} amb [[Felip II]] (1578-1598-1621), el 68,5 % amb [[Felip IV]] {{CN}}(1605-1621-1665) i el 72,5 % amb [[Carles II]] (1661-1665-1700). De tal fet va néixer sens dubte el malnom de col·legi major que s'aplicava irònicament a aquesta institució. Els col·legis majors van ser suprimits com a conseqüència de les reformes il·lustrades, en [[1798]].{{CN}}
| |||