Divisió territorial de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 43:
===Províncies===
[[Fitxer:Catalunya+Prov+Català.jpg|thumb|Divisió provincial de Catalunya]]
{{
Paral·lelament les corts de Cadis aprovaven en un primera proposta la província de Catalunya. El 1813, en una nova proposta, es dividia en tres províncies: dues litorals amb capitals a Barcelona i Tarragona, separades pel riu [[Llobregat]], i una d'interior amb capital a la Seu d'Urgell.
Línia 56:
===Regions i vegueries===
[[Fitxer:Regions de Catalunya 1936.png|thumb|Regions de Catalunya entre [[1936]] i [[1939]]]]
[[Fitxer:Vegueries informe Roca.svg|thumb|Vegueries proposades en l'[[informe Roca
{{AP|Vegueria}}
Les divisions territorials uniformistes implantades per l'estat liberal espanyol no han estat assumides pel [[catalanisme]] polític. El [[1820]], durant les discussions sobre la divisió provincial, la Diputació de Catalunya propugnava la creació de sis districtes: Catalunya meridional (Tarragona), Planes de Lleida, Alt Pirineu (la Seu d'Urgell), Catalunya Central (Manresa), Catalunya Oriental (Girona) i Regió de Barcelona.
El [[1914]] es va constituir la [[Mancomunitat de Catalunya]] que incloïa les quatre províncies i va anar assumint les competències de les diputacions.
El [[1931]], la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] va crear la Ponència de la Divisió Territorial que va dur a terme una recerca documental exhaustiva i una àmplia enquesta als ajuntaments sobre les relacions econòmiques i el grau de consciència comarcal. Com a resultat Catalunya es va dividir en trenta-vuit comarques i nou regions numerades de I a IX, divisió que va ser efectiva entre 1936 i 1939. Encara que la ponència recomanava la recuperació del nom històric de vegueria, i de fet va ser adoptat el 1937, ha perdurat per aquest període el nom de regió.
El [[1995]], el [[Pla territorial general de Catalunya]] defineix set àmbits funcionals territorials per a l'organització dels serveis de la Generalitat.
Per encàrrec del [[Parlament de Catalunya]], una comissió presidida per [[Miquel Roca]] va elaborar, el [[2001]], l'''Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya'', conegut com l'[[Informe Roca]]. La seva proposta és la constitució de sis vegueries i una sotsvegueria que assumeixin les funcions provincials. La proposta queda consolidada al nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut de 2006]], encara que el mapa de vegueries no està tancat.
===Comarques===
[[Fitxer:Comarcalització Pau Vila 1931.svg|thumb|left|Proposta de comarcalització de Catalunya feta per [[Pau Vila i Dinarès|Pau Vila]] l'any [[1931]]]]
{{AP|Comarques de Catalunya}}
La divisió comarcal és una organització territorial específica de Catalunya amb una tradició històrica remarcable encara que administrativament va ser efectiva per primer cop el [[1936]].
Inicialment una comarca era una terra de frontera. Amb el temps va passar a ser un territori natural amb una identificació popular. Cap el 1600 el jesuïta [[Pere Gil i Estalella]] deia que al territori català s'identifiquen vit-i-set "parts", "climes" o "comarques", i la major part dels noms coincideixen amb els actuals. Durant la [[Renaixença]] l'exaltació del territori propi va comportar la reivindicació de la comarca com a fórmula d'estructuració de Catalunya. En termes polítics es va traduir en una de les [[bases de Manresa]] on s'establia l'objectiu d'organitzar Catalunya en comarques naturals.
| |||