Església de Sant Nicolau (València): diferència entre les revisions

L'església de Sant Nicolau, de [[Sant Nicolau de Bari]] i [[Sant Pere de Verona|Sant Pere Màrtir]], ja apareix al [[Llibre del Repartiment]] el [[1239]]. A pesar de les modificacions, conserva un gran patrimoni (arquitectònic i moble) de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Es troba a la Plaça de Sant Nicolau al [[La Seu (barri de València)|barri de la Seu]] de [[València]], l'[[Horta de València|Horta]], al [[País Valencià]].

 

 

L'any [[1419]] es refà la primera església i el [[1455]] s'allarga cap als peus, ocupant el lloc on estava el fossar, que desaparegué convertint-se en una placeta.<ref>CRUILLES, M de ''Guía urbana de valencia antigua y moderna'', t.I, pàgs. 141.</ref> Així, el temple es configurà com quasi totes els de la ciutat, ampla nau central amb sis capelles entre els contraforts a cada costat, capçalera poligonal i coberta amb [[volta de creueria]] simple. La portada dels peus és de la segona meitat del segle XV, d'un [[arquitectura gòtica|gòtic]] estilitzat i sense ornamentació. Està formada per arquivoltes agrupades a tres trams, i té quatre mènsules que sostenien imatges de sants, ara desaparegudes. Al timà s'hi col·locà posteriorment un relleu [[barroc]] amb la imatge de la Verge amb el Nen envoltada de núvols i [[Querubí|querubins]]. La portada es corona amb una escultura d'un plat de carn, al·ludint a un [[miracle]] atribuït a Sant Nicolau, recollit per [[Jaume Roig]]. Damunt de la portada se situa una [[rosassa]] amb una [[Estrella de David|estrella de sis puntes]] semblant a la de la [[Catedral de València|Catedral]]. Finalment, a la dreta de la porta existeix una capella exterior tancada amb un reixat, s'anomena del fossar per haver estat alí el cementeri parroquial.

El '''campanar''' s'ubica als peus, és quadrat i té tres cossos. El primer és de pedra fins a l'altura d'una cornisa a partir de la qual és de rajola, fins el cos de campanes. Aquest és similar al d'altres esglésies de la ciutat com Sant Andreu o el del [[Convent del Carme|Carme]]: amb un arc a cada costat flanquejat per tres parells de pilastres toscanes i rematant-se amb una balaustrada, a sobre un cupulí de dos cossos (el primer quadrat i el segon octogonal).

 

A la volta s'integren [[Putto|puttis]] i motius vegetals juntament amb els grans [[pintura al fresc|frescos]] que el [[1700]] pintà [[Dionís Vidal]], segons el projecte de [[Antonio Palomino|Palomino]]. En aquest gran cicle de frescos que ocupen la volta, les parets i pilars, es desenvolupen les vides dels sants titulars, [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere de Verona]], els quals hi apareixen en els llunets de cada costat, junt amb al·legories i virtuts, tot amb perspectives i escorços forçades, propi de l'art de Palomino. A la volta del presbiteri també estan els dos sants en glòria envoltats d'àngels, doctors de l'Església i d'arquitectures fingides; a banda estan els retrats de Palomino i Vidal, situats sobre la cornisa del tester a la part dreta. Als peus s'hi representen els evangelistes [[Sant Lluc]] i [[Sant Marc]], els altres dos apareixen amb els altres apòstols a la llarga de la cornisa de la nau. Sobre la portada dels peus existeix un ''tondo'' on està pintada l'esfígie de [[Calixt III]] per haver estat rector d'aquesta parròquia.<ref>PONZ, A., ''Viage de España'' t.IV, pàgs 63-64</ref> Amb seguretat se sap que [[Antonio Palomino|Palomino]] dibuixà els esbossos dels frescos de la volta, ja que Orellana conta que Josep Parreu, pintor, conservava esbossos de dotze llunets.<ref>ORELLANA, M. A. de ''Biografia pictórica valentina'', pàgs.</ref> L'any [[1920]] [[Josep Renau Montoro]] s'encarregà de restaurar els frescos.

 

 

L'última obra important feta a Sant Nicolau fou deguada a les noves alineacions de carrers promogudes per l'Ajuntament de [[1864]], cosa que féu necessari un nou accés des de la Plaça de Sant Nicolau. D'aquesta nova portada i façana s'encarregà [[Timoteo Calvo]], amb un estil [[neogòtic]], igual que la portadeta que dona al carreró que connecta l'església amb el [[Carrer dels Cavallers|carrer Cavallers]].

 

 

El retaule de la capella del Crist s'atribueix a [[Vicent Macip]] i al seu fill [[Joan de Joanes]]. Al primer li correspon la ''Crucifixió'', amb una talla del segle XVI, i la ''Pietat''; el ''Preniment'' i el ''Carrer de l'Amargor'' són obra dels dos junts i la ''Flagel·lació'' i les taules guardapols són de Joanes.<ref>ALBI, J., ''Joan de Joanes y su círculo artístico'', t. I, pàgs. 178-179 i 444-446</ref>

La taula central de l'altar major barroc és obra de [[Josep Vergara]]. De [[Jeroni Jacint Espinosa]] era el retaule de Sant Pere màrtir, del qual només es conserven dos llenços del banc, el ''Naixement de la Verge'' i el ''Naixement de sant Joan'', que mostren un cert aire venecià a través de l'obra d'[[Pedro Orrente|Orrente]].<ref>PEREZ SANCHEZ, A. E., ''Jerónimo Jacinto de Espinosa'', pàg.34</ref> El quadre amb el tema de ''Samsó i el lleó'' s'ha atribuía a [[Esteve March]] i s'hi aprecien influència també d'[[Pedro Orrente|Orrente]].<ref>BENITO DOMÉNECH, F., ''Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo'', pàg.292</ref> Altres obres interessants es distribueixen per les capelles.