Abans de finalitzar el període motor, s'anunciarà als nens que en un determinat temps, es canviarà l'activitat. Així que el nen podrà anticipar que desprèsdesprés d'aquesta fase d'expressivitat motora arribarà el conte. Per a donar el pas a l'activitat, el psicomotricista reunirà al grup de nens i els asseurà en front a ell, donant lloc a que parin el cos. D'alguna manera durant la duració del conte succeirà que el nen passarà del plaer de fer al plaer de pensar, és a dir, viurà les emocions sense necessitat d'utilitzar el cos. En la història o conte es viuran tres moments: la introducció a la història i presentació dels personatges, el moment cúspide on es desenvolupa la situació de tensió, i la resolució del conflicte. Es necessari que el nen visqui una situació de por on apareguin personatges antagonistes que dificultin la tasca del protagonista, però tenint en compte que la història sempre ha de finalitzar amb la victòria o triomf de l'heroi. Amb la solució del problema, el nen aconseguirà assegurar els seus pors, les seves angunies, els seus temors. L'estructura i repetició del conte al llarg de les sessions facilitarà que el nen s'anticipi a allò que anirà a succeir en la historia. Al nen això li encanta i demanen una vegada i una altra que li expliquin el mateix conte i fins i tot s'avancen als successos provocant a aquest fet un gran plaer. El conte, en psicomotricitat, té una vessant més terapèutica que lúdica. Amb ell es pretén que el nen elabori les angunies representades a través del fil de la historia i visqui el retorn a la seguretat emocional. Durant aquest procés els nens seran capaços de viure una omnipotència màgica, i fins i tot identificar-se amb els personatges.
* '''Fase de la expressivitat plàstica o gràfica'''
