Cofactor enzimàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot esborra: oc:Cofactor
m Robot posa l'article correcte a l'oxidació
Línia 164:
El primer cofactor orgànic que va ser descobert va ser el NAD+, que va ser identificat per [[Arthur Harden]] i [[William Youndin]], el [[1906]]. Ells s'adonaren que afegint extracte de llevat bullit i filtrat, s'accelerava molt la [[fermentació]] de l'alcohol que en extractes de llevat no bullits. A aquest factor inidentificat responsable d'aquest efecte, l'anomenaren coferment. A partir d'una llarga i difícil purificació dels extractes de [[llevat]], aquest factor estable i calent va ser identificat com un nucleòtid sucre fosfat per Hans von Euler-Chelpin. Altres cofactors van ser identificats a principis del segle XX, com l'ATP que va ser aïllat el [[1929]] per Karl Lohmann i, el CoA que va ser descobert el 1945 per Fritz Albert Lipmann.
 
Les funcions d'aquestes molècules, primer eren misterioses, però el 1936, [[Otto Heinrich Warburg]] va identificar la funció del NAD+. Aquest descobriment va ser seguit a principis dels anys quaranta per Herman Kalckar, qui va establir la relació entre la l'oxidació dels sucres i la síntesi d'ATP. Això va confirmar el paper principal de l'ATP en la transferència d'energia que havia estat plantejada per Fritz Albert Lipmann el 1941. Més tard, el 1949, [[Morris Friedkin]] i [[Albert L. Lehninger]] demostraren que el NAD+ relacionava vies metabòliques com el cicle de l'àcid cítric i la síntesi de l'ATP.
 
== Cofactors no-enzimàtics ==