Arxillaüt: diferència entre les revisions

Llaüt gran (1 o 2 m) de mànec molt llarg i amb dos clavillers, un per a les cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a sis o vuit cordes suplementàries molt llargues que, tocades a l'aire (perquè cauen fora del mànec en la part immediata a la caixa), fan sonar notes molt greus.

Fou utilitzat com a baix continu, des del final del s XVI fins al final del XVIII,es a dir,durant el Barroc, en les dues formes de chitarrone i tiorba.