Revisió del 02:31, 20 des 2010 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 02:45, 20 des 2010 modifica desfés Judesba (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 111.730 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 8: \| lloc_naix = [[Altona]] ([[Hamburg (estat)\|Hamburg]]) \| data_mort = {{Data defunció i edat\|1985\|9\|22\|1912\|5\|2}} \| lloc_mort = [[~~Berlin~~Berlín]] \| causa_mort = \| lloc_enterrat = Línia 39: \| notes = }} '''Axel Cäsar Springer''' (nascut a [[Altona]] ([[Hamburg (estat)\|Hamburg]]) el [[2 de maig]] de [[1912]] i mort el [[22 de setembre]] de [[1985]] a [[~~Berlin~~Berlín]]) era un editor de diaris [[Alemanya\|alemany]] i el fundador i propietari de l'editorial [[Axel Springer AG]]. Pel poder econòmic, l'impacte a la opinió pública del seu imperi i la seva manera d'utilitzar el seu poder, va ser una de les personalitats més controvertides de la història del postguerra alemany. == Biografia == Línia 46: [[Fitxer:Abendblatt - Haupteingang.jpg\|thumb\|esquerra\|Seu de l'[[Hamburger Abendblatt\|Abendblatt]] a Hamburg]]Després de la guerra va començar en publicar calendaris i la revista ''Kristall'' a can son pare. Al 1946 va crear la seva societat [[Axel Springer AG]] que va publicar les revistes ''Constanze'' i ''Hörzu'', seguides al 1947 pel [[Hamburger Abendblatt]], el seu primer èxit econòmic major. Al 1950 ''Hörzu'' (programes de radio i més tard de televisió) va passar la marca del milió d'exemplars. Al 1952 va seguir amb la creació del diari [[populisme\|populista]] [[Bild]], que des de l'incici va reeixir en barrejar llenguatge senzill, fotos llargues i una polarització i moralisme conservatius. Va esdevenir el diari amb la difusió més llarga d'Europa. Al 1953 va sortir els diaris [[Die Welt]], [[Das Neue Blatt]]” i poc després el diari de diumenge [[Welt am Sonntag]]. El 1956 va comprar una participació a l'editorial de ~~Berlin~~Berlín ''Ullstein Verlag'' i sortir la versió del diumenge de Bild: [[Bild am Sonntag]]. Al [[1958]] va trobar-se amb [[Nikita Khrusxov\|Khrusxov]] per a advocar la causa de la reunificació alemanya, però tret d'una llarga intervista a un dels seus diaris, no en va sortir res de concret. Al 1959 va adquirir la majoria del grup Ullstein i el control dels diaris [[B.Z.]] i [[Berliner Morgenpost]]. [[fitxer:Berlin, Kreuzberg, Rudi-Dutschke-Strasse, Axel-Springer-Hochhaus.jpg\|esquerra\|thumb\|La seu de l'editorial Springer a ~~Berlin~~Berlín.]]Al 1964/65 va adquirir el diari populista ''Mittag'' i les revistes ''Bravo'' i ''twen'', la revista esportiva ''Kicker'' i l'editorial de [[Munic]] Kindler & Schiermeyer i així indirectament, el setmanari [[Der Spiegel]], del qual la línia redaccional centre-esquerra no li agradava gens. El 1966 va llançar el mensual ''Eltern'', una revista pedagògica per als parents. Al 1966 va inaugurar la seu del seu imperi a ~~Berlin~~Berlín, al qual una any més tard va transferir tota la administració. Mentrestant que actuà fora del seu país per a promoure la pau, en viatjar sovint a [[Israel]], a Alemanya la controvèrsia quant a la seva persona i l'impacte damunt l'opinió de les seves publicacions tentaculars va conèixer un apogeu. ''“Enteignet Springer”'' (trad.: Expropieu Springer) va ser un dels eslògans forts del moviment del estudiantí del [[maig 68]]. Intel·lectuals i escriptors, com el [[Gruppe 47]] van mobilitzar-se també contra el que era sentit com un poder excessiu no gaire comforme amb la [[llibertat de premsa]]. La reacció ultraconservatiu dels diaris de Springer, i sobretot de ''Bild,'' a la mort de l'estudiant [[Benno Ohnsorg]] durant una manifestació de protesta el 1967 i l'atemptat [[Rudi Dutschke]] el 1968 van suscitar reaccions vives i de vegades violents. El moralisme dogmàtic del grup de premsa, l'oposició als moviments d'emancipació de la religió, del feminisme i de l'activisme gai contribuí a una ruptura de generacions. Sota la pressió d'una comissió del govern federal que considerava el [[monopoli]] de Springer com una amenaça contra la llibertat de premsa va vendre el 1968 les seves participacions a Bravo, Das Neue Blatt, Eltern, Jasmin, Kicker i twen per tal d'obenir el consentiment de la federació de les editorials. Després va fusionar les seves impreses Ullstein, Hammerich & Lesser i Axel Springer & Sohn i va esdevenir accionista únic. Va continuar a adquirir diaris regionals com el ''Bergedorfer Zeitung'' i el ''Lübecker Nachrichten'' el que va tornar a un conflicte amb el supervisor federal dels mitjans de comunicació. Línia 58: El 1977, l'escriptor [[Günter Wallraff]] va infiltrar a la redacció del diari ''Bild'' sota el nom Hans Esser. Va descriure les seves experiènces dins de la redacció al llibre ''Der Aufmacher'' al qual s'expliciten els mètodes de vegades poc professionals o ètics del grup de premsa. En conseqüència la reputació d'home de bé d'en Springer va força sofrir en palesar-se que les xifres de difusió eren més importants que la sola veritat. El grup Springer va posar un plet que va perdre el 1981. Walraff només va haver d'esborrar unes frases a la segona edició que es van trobar des del 2009 a [[WikiLeaks]]. El suicidi del seu fill Axel Springer jr (conegut sota el nom de [[Sven Simon]] va tocar l'home que va poc a poc retirar-se de la vida pública i deixar el seu imperi als seus adjunts. El 1985 va fer de la seva empresa una [[societat anònima]] (AG en alemany) i vendre 49% de les accions a la [[borsa]]. El [[22 de setembre]] va morir a ~~Berlin~~Berlín. <gallery> Línia 77: {{referències}} {{ORDENA:~~springeraxel~~Springer Axel}} ~~[[Categoria:Empresaris alemanys\|Springer]]~~ [[Categoria:~~Editors\|Springer~~Empresaris alemanys]] [[Categoria:~~Persones de l'estat d'Hamburg\|Springer~~Editors]] [[Categoria:Persones de l'estat d'Hamburg]] [[ar:أكسل شبرينقر]]

Axel Springer: diferència entre les revisions