Martí Genís i Aguilar: diferència entre les revisions

Doctor en [[farmàcia]] (1874), residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d'[[història natural]] i [[fisiologia]] a l'institut. Amic de [[Jacint Verdaguer]] i de [[Jaume Collell]], participà en la fundació de l'Esbart de Vic ([[1867]]); col·laborà a "[[La Renaixensa|La Renaixença]]", "[[La Ilustració Catalana]]", "[[La Veu de Catalunya]]", "[[La Veu de Montserrat]]" i la "[[Gazeta Vigatana]]". Concorregué assíduament als [[jocs florals]] de [[Barcelona]], on obtingué la flor natural amb Criat major ([[1878]]) i la viola amb Penediment ([[1892]]); en fou mantenidor el [[1890]] i el [[1903]] i president el [[1921]]. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un [[romanticisme]] moderat, fou recollida només en part en un volum de Lectura Popular, a l'antologia La garba muntanyesa ([[1879]]) i al volum Guspires de ma llar ([[1919]]). Com a prosista, el [[1874]] publicà la novel·la ''Julita'', la seva obra més reeixida, la qual seguiren ''Sota un tarot'' ([[1876]]), ''La Mercè de Bellamata'' ([[1878]], [[1969]]), ''Quadros del cor'' ([[1881]]), ''Novel·les'' ([[1882]]), ''Passavents'' ([[1887]]), ''L'espalmada'' ([[1890]]), ''La reineta del Cadí'' ([[1892]]), etc. Les seves novel·les, de caràcter [[costumista]] romàntic i d'intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del s. [[XIX]].▼