Amb les definicions precedents, moltes nocions de l'anàlisi clàssicaclàssic s'expressen de manera més simple: així, si <math>\varepsilon</math> és un infinitessimal no capnul, la derivada de ''f'' en ''a'' és l'ombra de l'hiperrealitathiperreal <math>\frac{f(a+\varepsilon)-f(a)}{\varepsilon}</math>: tot passa com si ja no es necessités la noció de límit. Es trobaran altres exemples (i de les precisions sobre la validesa d'aquests raonaments) a l'article [[anàlisi no estàndard]].▼
Avec les définitions précédentes, beaucoup de notions de l'analyse classique s'expriment de manière plus simple : ainsi, si <math>\varepsilon</math> est un infinitésimal non nul, la dérivée de ''f'' en ''a'' est l'ombre de l'hyperréel <math>\frac{f(a+\varepsilon)-f(a)}{\varepsilon}</math> : tout se passe comme si on n'avait plus besoin de la notion de limite. On trouvera d'autres exemples (et des précisions sur la validité de ces raisonnements) dans l'article [[analyse non standard]].
▲Amb les definicions precedents, moltes nocions de l'anàlisi clàssica s'expressen de manera més simple: així, si <math>\varepsilon</math> és un infinitessimal no cap, la derivada de ''f'' en ''a'' és l'ombra de l'hiperrealitat <math>\frac{f(a+\varepsilon)-f(a)}{\varepsilon}</math>: tot passa com si ja no es necessités la noció de límit. Es trobaran altres exemples (i de les precisions sobre la validesa d'aquests raonaments) a l'article [[anàlisi no estàndard]].
