Línia Massa-Senigallia: diferència entre les revisions

Una de les isoglosses més característica és la relativa al [[plural]] dels noms. Al nord de la línia, els plurals es deriven de l'[[acusatiu]] del [[llengua llatina|llatí]] i acaben amb més freqüència en /s/ (amb l'excepció de les llengües del nord d'Itàlia com el venecià, que podrien haver experimentat alguna forma d'aquest tipus en el passat, però que posteriorment han pres les mateixes que l'italià; o en el francès, on silencien les s oralment, però es conserven per escrit i també oralment en el cas dels [[liaison]]s, això és, davant d'un mot en vocal), independentment del [[gènere (gramàtica)|gènere]] i la [[Declinació gramatical|declinació]]. Al sud i a l'est de la línia, el plural dels [[substantiu]]s acaba en [[vocal]]. L'explicació és que el plural deriva del cas [[nominatiu]], o bé del canvi de la /s/ del llatí per la /i/. En diversos casos, especialment als dialectes on es neutralitza la vocal final a /[[vocal neutra|ə]]/, també es canvien les vocals intermediàries, pel fenomen conegut com a [[metafonia]], tal com passa amb l'[[llengua alemanya|alemany]]. Alguns exemples en llengües romàniques: