L'Eixample (València): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 33:
|web =
}}
'''L'Eixample''' és el nom que rep el districte número 2 de la ciutat de [[València]].
Limita amb [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]] pel nord-oest, [[Extramurs (districte)|Extramurs]] per l'oest, [[Quatre Carreres]] pel sud i [[el Pla del Real]] pel nord-est. Tres barris formn part del districte:
*[[Russafa]]▼
* [[
* [[
* [[Gran Via (barri de València)]]
==
L'Example de València comença a gestar-se a finals del [[segle XIX]] per la necessitat de resoldre, com altres projectes d'[[Eixample (urbanisme)|eixample]] de l'època, importants problemes de la ciutat antiga com era la progressiva escassetat i encariment dels solars urbans, la insana agrupació d'habitatges i indústria, l'amuntegament i la insalubritat dels habitatges tradicionals, i l'absència d'un sistema viari més eficaç i senzill. Amb la Llei d'Eixample i la posterior Comissió Municipal d'Eixample del [[1876]] s'enceta el llarg procés que no arrancarà de manera definitiva fins l'aprovació el [[1887]] del projecte dels arquitectes [[José Calvo Tomás|José Calvo]], [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau]] i [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]] tot i que abans s'havien barallat altres projectes com el de [[1858]] dels arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés|Sebastià Monleón]], Antonio Sancho i [[Timoteo Calvo]]. L'antecedent de 1858 serví del qual es considerà el sistema vial que va servir de base del nou traçat. Altres referents foren l'estructura geomètrica del Pla d'[[Ildefons Cerdà]] per a l'[[Eixample de Barcelona]], de [[1860]]. A més, mostra certs paral·lelismes amb altres projectes, com el proposat per a la ciutat de [[Milà]] en el Plànol de l'enginyer [[Cessés Beruto]], de [[1884]]. Modèlic en la seua definició, va servir també d'exemple a seguir en el traçat del segon Eixample (districte d'Extramurs), elaborat per [[Francesc Mora i Berenguer|Francesc Mora]] en [[1912]], que va ampliar el perímetre fins a la zona de Trànsits.
Aquell projecte comprenia una gran àrea extramurs entre la línia de l'antiga [[Muralla del segle XIV de València|muralla de València]], on es va traçar el carrer de Colom, i la [[Gran Via del Marqués del Túria]], base del nou Eixample en la part est de la ciutat, i el seu traçat entre el [[Pont del Mar]] i el barri de Russafa va quedar definit amb un eix que és el [[carrer de Ciril Amorós]]. Descriu un traçat en reticle i illes regulars octavades en els seus angles i amb un pati interior. Les voreres estan ornamentades amb arbres i l'edificació constitueix una de les seues característiques essencials.
:*[[Gran Via (barri)|Gran Via]]: 12.119.▼
== Urbanisme ==
[[Fitxer:Mercat colom coberta.jpg|thumb|right|300px|Mercat de Colom.]]
[[Fitxer:València Edifici del Nord.jpg|thumb|right|300px|Casa del Drac.]]
L'edifici públic més notable de la zona és el [[Mercat de Colom]], projectat per l'arquitecte Francisco Mora en [[1914]], una de les joies del [[modernisme]] a València reconvertit en l'actualitat en un espai d'oci i serveis de gran qualitat. Existeixen també edificis religiosos d'estil [[neogòtic]] que s'insereixen perfectament en el traçat, com l'Església de Sant Joan i Sant Vicente, realitzada segons projecte de José Calvo de [[1897]], o l'església dels Dominics, projectada per Joaquim Mª Arnau en [[1906]].
Però l'autèntic llegat arquitectònic de l'Eixample són els propis edificis d'habitatges, amb elegants façanes i profusió d'ornaments, que il·lustren àmpliament els diferents corrents estètics de l'època. Entre els més significatius, el Palau de la Comtessa de Bunyol, obra d'estil [[Historicisme arquitectònic|historicista]] [[rococó]] del mestre d'obres Vicent Alcayne, de [[1906]]. Amb estil historicista modernista de caràcter medieval destaca la Casa del Drac projectat per l'arquitecte [[José María Manuel Cortina Pérez|José Manuel Cortina]] en [[1901]]. La Casa Albacar, de [[1911]], representatiu de l'[[Arquitectura eclèctica|eclecticisme]] afrancesat, i la Casa Santoma, també d'estil francés de l'arquitecte [[Vicente Rodríguez Martín|Vicente Rodríguez]], de [[1924]]. La Casa Peris, edifici modernista amb elements del [[art nouveau]] i de la [[Secessió de Viena|''sezessión'' vienesa]] de l'arquitecte [[Carlos Carbonell Pañella|Carlos Carbonell]], de [[1913]]. La Casa Ferrer, obra de l'arquitecte Vicente Ferrer, de [[1907]], insereix també en el modernisme vienés. La Casa Ortega, modernista en la línia art nouveau, obra de [[Manuel Peris Ferrando]], de [[1906]], i la Casa Barona, també d'estil modernista i obra de [[Javier Goerlich]], de [[1914]].
Concebut com a modern barri residencial i acomodat, l'Eixample conserva la seua traça i vigent la seua funció, al mateix temps que ha anat adaptant els seus baixos a finalitats comercials i habitatges en oficines, configurant-se com un dels barris més cosmopolites de València.
== Elements destacats ==
Al districte de l'Eixample de València trobem diferents edificis o elements urbans que li confereixen al districte funcions:
* '''Comercial''': [[Mercat de Colom]], [[Mercat de Russafa]]
* '''Lúdic''': [[Plaça de Bous de València|Plaça de Bous]] on a més d'espectacles taurins s'organitzen concerts i altres esdeveniments.
* '''Residencial'''
== Demografia ==
La població de l'Eixample segons l'INE a [[1 de gener]] de [[2009]] era de 44.099 habitants. El [[1981]] amb més de 55.000 habitants, pel que el districte ha perdut un 20% de la seua població en els darrers 30 anys.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<ref name="valencia">[http://www.valencia.es/ayuntamiento/estadistica.nsf/fDocMapaImagen?ReadForm&codimg=CartoDistritos&idColumnaApoyo=C12573F6004BC7DFC12572DB0048A951&lang=1&nivel=9_2 Oficina d'Estadística de València]</ref>
![[1981]] !! [[1986]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]
|-
| align=center| 55.078 || align=center| 49.767 || align=center| 46.885 || align=center| 45.082 || align=center| 44.127 || align=center| 44.108 || align=center| 44.099
|}
<center>
<table class="wikitable sortable">
<caption>Barris del districte de l'Eixample<ref name="valencia">[http://www.valencia.es/ayuntamiento/estadistica.nsf/fDocMapaImagen?ReadForm&codimg=CartoDistritos&idColumnaApoyo=C12573F6004BC7DFC12572DB0048A951&lang=1&nivel=9_2 Oficina d'Estadística de València]</ref></caption>
<tr>
<th>Codi</th>
<th>Nom del barri</th>
<th>Població (2009)</th>
<th>Superfície (ha)</th>
<th>Densitat (hab/ha)</th>
</tr>
<tr>
<td>01</td>
<td align="center">25.134</td>
<td align="center">87,8</td>
<td align="center">286,4</td>
</tr>
<tr>
<td>02</td>
<td>[[Pla del Remei (barri de València)|El Pla del Remei]]</td>
<td align="center">6.926</td>
<td align="center">38,7</td>
<td align="center">179,0</td>
</tr>
<tr>
<td>03</td>
<td align="center">12.039</td>
<td align="center">46,9</td>
<td align="center">256,9</td>
</tr>
<th></th>
<th>'''L'Eixample'''</th>
<th>'''44.099'''</th>
<th>'''173,3'''</th>
<th>'''254,45'''</th>
</tr>
</table>
</center>
== Comunicacions ==
El districte es troba comunicat mitjançant el transport públic d'autobusos de l'[[Empresa Municipal de Transports de València|EMT]]. No compta amb cap estació de [[MetroValencia]], la més propera és la [[Estació de Colom|de Colom]], [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] o la [[Estació de l'Albereda|de l'Albereda]].
Els vials principals que creue el districte són la [[Gran Via del Marqués del Túria]] i l'[[Avinguda del Regne de València]], a més de que rodegen l'Eixample: el carrer de Colom, el [[Passeig de la Ciutadella (València)|passeig de la Ciutadella]], la [[plaça d'Amèrica]], l'avinguda de Jacinto Benavente i l'avinguda de Peris i Valero.
== Referències ==
Linha 50 ⟶ 120:
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Plànol oficial dels districtes i barris de la ciutat de València]
* [http://www.faximil.com/descargas/estudiochcv.pdf ''Valencia 138 a. C.-1929. De la fundación de la ciudad romana a la configuración y colmatación de la ciudad burguesa''], de Amando Llopis, Luis Perdigón i Francisco Taberner a [http://www.faximil.com/ faximil.com].
* [http://www.valenciacity.es/articulos/El/Ensanche/norte/urbano/historico/cosmopolita ''El Ensanche norte: urbano, histórico, cosmopolita''], a [http://www.valenciacity.es/ valenciacity.es]
{{Portal de València}}
{{Barris de València}}
{{ORDENA:Eixample De Valencia}}
[[Categoria:Districtes de València]]
[[es:Eixample (Valencia)]]
[[gl:Eixample de Valencia]]
| |||