Església de Sant Nicolau (València): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 22:
|peu_p =
|mida_imatge = 250px
|}}
L''''església de Sant Nicolau''', de [[Sant Nicolau de Bari]] i [[Sant Pere de Verona|Sant Pere Màrtir]], ja apareix al [[Llibre del Repartiment]] el [[1239]]. A pesar de les modificacions, conserva un gran patrimoni (arquitectònic i moble) de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Es troba a la Plaça de Sant Nicolau al [[La Seu (barri de València)|barri de la Seu]] de [[València]], l'[[Horta de València|Horta]], al [[País Valencià]].
 
 
L'església de Sant Nicolau, de [[Sant Nicolau de Bari]] i [[Sant Pere de Verona|Sant Pere Màrtir]], ja apareix al [[Llibre del Repartiment]] el [[1239]]. A pesar de les modificacions, conserva un gran patrimoni (arquitectònic i moble) de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Es troba a la Plaça de Sant Nicolau al [[La Seu (barri de València)|barri de la Seu]] de [[València]], l'[[Horta de València|Horta]], al [[País Valencià]].
 
== Evolució històricoartística ==
Linha 36 ⟶ 34:
L'interior es recobrí d'una exhuberant ornamentació barroca cap a [[1690]]-[[1693]], obra atribuïda a [[Juan Pérez Castiel|Perez Castiel]]. Amb aquesta reforma posava al dia el que es considerava una fàbrca antiquada, i que ja tenia precedents en la remodelació de l'[[Convent del Carme|església del Carme]] ([[1628]]-[[1652|52]]), a la que va seguir el decorativisme barroc aplicat a l'[[Església de Sant Esteve (València)|església de Sant Esteve]], i quelcom semblant passava, amb variants en moltes altres esglésies de la ciutat i arreu del país, com a les de [[Convent de Sant Doménec (València)|Sant Doménec]] [[1693]], del [[Monestir de la Trinitat]] ([[1695]]-[[1700]]) o [[Sant Joan del Mercat]] ([[1693]]-[[1700]]), o fora de la ciutat a les esglésies de [[Meliana]] ([[1690]]-[[1698|98]]), [[Alaquàs]] ([[1691]]), etc. El fet que el contraforts gòtics es dotaren d'un ordre i que els arcs faixons es tranformaren en seccions rectangulars mostra una actitud que va més enllà del decorativisme, mostrant una preocupació més arquitectònica.
[[Fitxer:Església de Sant Nicolau de València, rosassa i campanar.JPG|thumb|250px|Rosassa i campanar de l'església]]
A la volta s'integren [[Putto|puttis]] i motius vegetals juntament amb els grans [[pintura al fresc|frescos]] que el [[1700]] pintà [[Dionís Vidal]], segons el projecte de [[Antonio Palomino|Palomino]]. En aquest gran cicle de frescos que ocupen la volta, les parets i pilars, es desenvolupen les vides dels sants titulars, [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere de Verona]], els quals hi apareixen en els llunets de cada costat, junt amb al·legories i virtuts, tot amb perspectives i escorços forçades, propi de l'art de Palomino. A la volta del presbiteri també estan els dos sants en glòria envoltats d'àngels, doctors de l'Església i d'arquitectures fingides; a banda estan els retrats de Palomino i Vidal, situats sobre la cornisa del tester a la part dreta. Als peus s'hi representen els evangelistes [[Sant Lluc]] i [[Marc (evangelista)|Sant Marc]], els altres dos apareixen amb els altres apòstols a la llarga de la cornisa de la nau. Sobre la portada dels peus existeix un ''tondo'' on està pintada l'esfígie de [[Calixt III]] per haver estat rector d'aquesta parròquia.<ref>PONZ, A., ''Viage de España'' t.IV, pàgs 63-64</ref> Amb seguretat se sap que [[Antonio Palomino|Palomino]] dibuixà els esbossos dels frescos de la volta, ja que Orellana conta que Josep Parreu, pintor, conservava esbossos de dotze llunets.<ref>ORELLANA, M. A. de ''Biografia pictórica valentina'', pàgs.</ref> L'any [[1920]] [[Josep Renau Montoro]] s'encarregà de restaurar els frescos.
 
La '''capella de la Comunió''' data de [[1760]], però ampliada i restaurada el [[1853]] com indica una làpida. Cobreix els seus dos trams separats per un arc toral amb dues cúpules sobre [[petxines]]. Aquesta capella és un exemple de decoració [[rococó]], a la manera de l'[[Església de Sant Joan de la Creu (València)|església de Sant Andreu]], la rocalla daurada s'estén pels murs, les pilastres, cornises, marc de les pintures murals i l'arc on hi ha l'escut de la família Melchor Valenciano. Tota la seua pintura mural la realitzà Joaquim Pérez, deixeble d'[[Hipòlit Rovira]].<ref>ORELLANA, M. A. de ''Biografia pictórica valentina'', pàgs. 496</ref> Les escenes dels costats són el ''Lavatori de sant Pere'' a la dreta i a l'esquerra la seua ''Comunió''; a les petxines estan representades quatre virtuts i els quatre evangelistes. També es destacable el seu sòcol ceràmic del segle XVIII.
Linha 57 ⟶ 55:
==Referències==
{{Amaga Ref}}
 
<references/>
 
==Bibliografia==
* ALBI, J., ''Joan de Joanes y su círculo artístico'', t. I, pàgs. 178-189 i 444-449; t.II, pàgs 33-81, 130, 224-228 i 231-231, València, 1979.
* BENITO DOMÉNECH, F., ''Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo'', pàg.292, València, 1987.
 
*BENITO DOMÉNECHBÉRCHEZ, FJ., ''LosArquitectura Ribalta y la pinturabarroca valenciana de su tiempo'', pàg.292 54 i 132, València, 19871993.
* CRUILLES, M de ''Guía urbana de valencia antigua y moderna'', t.I, pàgs.140-148, València 1876.
 
*BÉRCHEZ CHINER, J. J. i SIMÓ, J. M., ''Arquitectura"Valencia. barrocaIglesia de San Nicolás de Bari y San pedro", Catálogo de monumentos y Conjuntos de la Comunidad valenciana'', pàgt.II 54 ipàgs 132591-597, València 19931983.
* ESCLAPÉS, P., ''Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudada de valencia'', pàgs. 60-61; València 1805.
 
*CRUILLES ORELLANA, M. A. de ''GuíaBiografia urbanapictórica de valencia antigua y modernavalentina'', tpàgs.I 55, pàgs.14086, 145,219, 350-148351, 402, 426, 496-497 i 564; València 18761967.
* PALOMINO, A., ''El Museo Pictórico y escala óptica'', t.II, pàgs. 674-684; Madrid 1947.
 
* PEREZ SANCHEZ, A. E., ''Jerónimo Jacinto de Espinosa'', pàg.34, Madrid 1972.
*CHINER, J. J. i SIMÓ, J. M., ''"Valencia. Iglesia de San Nicolás de Bari y San pedro", Catálogo de monumentos y Conjuntos de la Comunidad valenciana'', t.II pàgs 591-597, València 1983.
* PONZ, A., ''Viage de España'' t.IV, pàgs 63-69; Madrid 1772-94.
 
*ESCLAPÉS TEIXIDOR, PJ., ''Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudadaAntigüedades de valencia'', t.I pàgs. 60353-61357; València 18051895.
 
*ORELLANA, M. A. de ''Biografia pictórica valentina'', pàgs. 55, 86, 145,219, 350-351, 402, 426, 496-497 i 564; València 1967.
 
*PALOMINO, A., ''El Museo Pictórico y escala óptica'', t.II, pàgs. 674-684; Madrid 1947.
 
*PEREZ SANCHEZ, A. E., ''Jerónimo Jacinto de Espinosa'', pàg.34, Madrid 1972.
 
*PONZ, A., ''Viage de España'' t.IV, pàgs 63-69; Madrid 1772-94.
 
*TEIXIDOR, J., ''Antigüedades de valencia'', t.I pàgs 353-357; València 1895.
 
 
==Enllaços externs==
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/246.pdf Fitxa a la Biblioteca de patrimoni]
* [http://www.campaners.com/php/campanar.php?numer=487 Fitxa de l'església a Campaners]
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaiglesiadesannicolasdebariysanpedro.html Informació i fotos sobre l'església]
* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/C961A388CDF472EEC12572C20023FD5F?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1 Informació de l'Ajuntament]
{{Commonscat|Church of Sant Nicolau, València}}
{{Portal de València}}
{{cal coor}}
 
[[Categoria:Esglésies de València|Nicolau]]
[[Categoria:Esglésies barroques del País Valencià|Nicolau de Valencia, Esglesia de Sant Nicolau de]]
[[Categoria:Esglésies gòtiques del País Valencià|Nicolau de Valencia, Esglesia de Sant Nicolau de]]
 
[[es:Iglesia de San Nicolás de Bari y San Pedro Mártir]]