Pere Joan Campins i Barceló: diferència entre les revisions

'''Pere Joan Campins i Barceló''' (Palma, 1859 - 1915) fou bisbe de Mallorca (1898-1915) caracteritzat per l'arrelament de l'Església de Mallorca en la cultura i llengua de l'illa. Tingué com a col·laboradors [[Miquel Costa i Llobera]] i, sobretot, [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]], d'acord amb el qual implantà un nou pla d'estudis al [[Seminari Conciliar de Sant Pere]], en el qual va incloure l'assignatura d'Història i llengua i literatura de Mallorca, el primer any del seu nomenament. Instituí els [[Cèrtamens científicoliteraris]] (1898), en els quals fou normal la presència del català i la convocatòria cada any de premis per a temes relacionats amb la cultura catalana i amb [[Ramon Llull]] i la seva obra. Creà també l'[[Arxiu Diocesà de Mallorca|arxiu diocesà]] i el [[museu diocesà de Mallorca]]. En relació també amb el patrimoni, promulgà un decret que prohibia l'alienació dels béns artístics de l'Església i dictà un estatut sobre la seva conservació (1899). Aconseguí que els béns del [[santuari de Lluc]], incautats per l'Estat, tornassin a l'església de Mallorca. S'oposà al decret del ministre d'instrucció públic, el [[Álvaro Figueroa|comte de Romanones]], que imposava l'espanyol en l'ensenyament del catecisme (1902). Féu costat a Antoni M. Alcover en l'engrescament del clergat en l'[[Diccionari Català-Valencià-Balear|Obra del Diccionari de la Llengua Catalana]] i en el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]], així com donà suport a Alcover en l'[[edició de les Obres de Ramon Llull]]. El 1910 manà que des d'aleshroesaleshores el ''Bolletí dominical de les parròquies de Mallorca'' es publicàs tot en llengua catalana. Amb motiu del VI centenari de la mort de Llull féu projectes, infructuosos, per a obtenir la confirmació i consagració del seu culte. Aleshores donà als [[franciscans]] l'església i el convent de [[Sant Francesc de Palma]], on hi ha la tomba de Ramon Llull, amb la condició que s'implicassin en la difusió de la seva obra i la seva llengua, condició que fins ara no s'ha complit en proporció amb la donació, malgrat els col·legis i escoles que té l'ordre. Hi deu haver influït que cap dels bisbes successors de Campins, llevat de [[Teodor Úbeda i Gramage]] no vagin continuar "la unió de l'amor de la religió amb el de la pàtria", propi de Campins, segons la seva mà dreta [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]]. El mallorquinisme de Campins es palesà també en la commemoració del XXV aniversari de la Coronaciò pontifícia de la [[Mare de Déu de Lluc]] (1909); en la reforma de la Seu de Mallorca, obra d'[[Antoni Gaudí]]; i en les commemoracions de Jaume I i Jaume II de Mallorca, duent a Mallorca les despulles del segon.