Diòdot Trifó: diferència entre les revisions

Diodot va capturar a traïció a Jonates Afo a [[Tolemaida]] el [[143 aC]] (tenia por de què no passés al costat de Demetri altra cop) i el va fer matar ([[142 aC]]) i el va succeir el seu germà [[Simó Tasi]], el darrer fill de Mataties Asmoneu que encara vivia. Diodot no va tardar en matar a Antíoc VI subornant als metges perquè el infant moris en una operació quirúrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Tryphon ([[140 aC]]) però no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri que en aquell moment s'havia d'enfrontar amb l'atac dels parts que van ocupar [[Mèdia]].

 

 

En les lluites contra els parts Demetri II fou fet presoner el [[140 aC]]. Moltes guarnicions lleials a Demetri es van declarar a favor de Diodot Tryphon. El germà de Demetri, [[Antíoc VII Sidetes]], que era a [[Rodes]], va retornar a territori selèucida ([[139 aC]]) per ocupar el lloc del rei presoner, però va obtenir molt poc suport a Síria per la por que feia Diodot, que governava com un tirà. La dona de Demetri II, [[Cleòpatra Thea]], exercia la regència a les regions que romanien lleials al seu marit, i el [[138 aC]], en saber que Demetri II s'havia casat amb la princesa dels parts, es va casar amb Antíoc VII i així aquest fou reconegut rei, obtenint el suport del exèrcit. També diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antíoc VII ([[137 aC]]). Abandonat pels seus anteriors partidaris, Diodot va fugir a Dor (Fenícia) que es la actual Tantura (al sud de la [[muntanya del Carmel]]) on va quedar assetjat. Va poder fugir i arribar a Tolemaida, d'eon també va haver de fugir i va passar a Ortòsia, i després a [[Apamea]] on fou altra cop assetjat i va haver de capitular, essent capturat i executat (o potser es va suïcidar).