Lluís Torres i Bosch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Lluís Torres i Bosch''' ([[Arbúcies]], [[18 d'octubre]] del [[1899]] – [[Barcelona]], [[2 d'abril]] del [[1981]]) va ser un mestre de música i compositor molt vinculat a Arbúcies.
 
== Biografia ==
De família de músics, estudià música a Barcelona, a l'[[Acadèmia Marshall|Acadèmia Granados]], on tingué de professors els mestres [[Enric Granados]] (a qui servà veneració tota la vida), [[Domènec Mas i Serracant|Mas i Serracant]] (solfeig, teoria i harmonia), [[Enric Morera i Viura|Morera]] (piano) i, a la mort d'aquest darrer el 1916, [[Frank Marshall King|Frank Marshall]]. Amplià la seva formació en el [[Conservatori del Liceu]] amb el professor Munné (violí). Durant la seva estada barcelonina, Lluís Torres es guanyava la vida tocant el violí a l'orquestra del [[Gran Teatre del Liceu|Liceu]] i actuant en cafès i restaurants amb conjunts de música i músics com [[Joan Dotras i Vila]], Francesc Clot i Campmany, Josep Xapellí i Melé (aquests dos, futurs integrants de la [[Banda Municipal de Barcelona]]) i Josep Puertas (un nom molt vinculat al [[jazz]] barceloní). En acabant els estudis al 1920 tornà a la seva vila natal, on substituí [[Francesc Vilaró i Carbonell|Francesc Vilaró]] de mestre de música, i es dedicà a promoure conjunts corals i musicals, com portar la direcció de la ''Coral Arbucienca'', i a la pedagogia -amb alumnes com [[Fèlix Graells i Farró|Fèlix Graells]]-. A l'any 1926 acompanyà al piano el destacat violinista i pedagog [[Joan Massià i Prats|Joan Massià]] en el concert benèfic que es va fer al "Casino Arbucienc". Lluís Torres fundà al 1930 el primer conjunt de la població, ''Els Rítmics'' i, al 1941, la cobla-orquestra ''Trébol'', que es mantingué fins a la jubilació del mestre el 1965. Es va implicar molt en la vida arbucienca, i participà en gran quantitat d'activitats: les [[caramelles]], els [[Pastorets]], diversos festivals musicals, l'orgue i la direcció del cor parroquial. A les seves darreries, en els [[anys 70]], visqué a [[Sant Hilari Sacalm]], població on ajudà a desvetllar una inquietud musical que culminà en la inauguració de l'Escola de Música el 1978.
 
Compongué algunes peces corals, la més coneguda de les quals ''La Cegueta'', amb lletra de mossèn Cinto. També va ser autor de música lleugera, [[Música religiosa|sacra]], [[Nadala|nadales]] i, especialment, [[sardana|sardanes]]. També posà música a diverses [[sarsueles]] de l'arbucienc Ramon Ferrer i Monplet.
 
Arbúcies li dedicà un homenatge ciutadà el 20 de maig del 1972. Li té dedicat un carrer i batejà amb el seu nom l'Escola de Música (1988) [<ref>http://www.arbucies.cat/ca/escola-de-musica]</ref>.
 
== Obres ==