Assemblatge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 3:
L'assemblage és el cosí tridimensional del [[collage]]. L'origen del mot (en el seu sentit artístic) es remunta al principi de la dècada del 1950, quan [[Jean Dubuffet]] creà una sèrie de collages d'ales de papallona, que anomenà ''assemblages d'empreintes''. No obstant això, tant [[Marcel Duchamp]] com [[Pablo Picasso]] havien treballat amb [[objectes trobats]] bastants anys abans que Dubuffet. La primera dona artista en provar l'assemblage fou [[Elsa von Freytag-Loringhoven]], la Baronessa Dada (una de les més prolífiques); i alguns dels primers exemples més suggerents els va crear [[Louise Nevelson]], que comencà fent les seves escultures amb peces trobades de fusta a finals de la dècada del 1930.
 
L'any 1961, l'exposició "The Art of Assemblage" al [[Museu d'Art Modern de Nova York]] mostrà el treball d'uns quants joves artistes europeus com [[Georges Braque|Braque]], [[Jean Dubuffet|Dubuffet]], [[Marcel Duchamp]], [[Pablo Picasso|Picasso]], i [[Kurt Schwitters]], així com dels americans [[Man Ray]], [[Joseph Cornell]] i [[Robert Rauschenberg]]. També hi participaren altres artistes de l'assemblage menys coneguts provinents de la costa oest americana com [[Wallace Berman]], [[Bruce Conner]] i [[Edward Kienholz]]. William C Seitz, organitzador de l'exposició, descrigué l'assemablage como l'art de realitzar manufactures a partir de materials naturals, objectes o fragments desproveïtos de qualitat artística. <ref>William C. Seitz, ''The Art of Assemblage'', Doubleday (1962) </ref>
 
== Primers artistes coneguts sobretot per l'assemblage ==
* [[Louise Nevelson]], (1899 - 1988). Artista americana coneguda por les seves caixes agrupades dins de l'[[expressionisme abstracte]]. Sovint usava objectes trobats per ensamblar les seves composicions. <ref>Biographical Note, [http://www.aaa.si.edu/collectionsonline/neveloui/index.cfm The Louise Nevelson Papers], Archives of American Art, Smithsonian Institution.</ref>
 
* [[Joseph Cornell]], (1903 - 1972). Es conegut per les seves delicades caixes -generalment amb una de les seves cares de vidre- on hi barrejava tot tipus d'objectes, imatges de pintures renaixentistes i fotografies antigues. Moltes de les seves caixes, com la famosa Medici Slot Machine, eren interactives i foren concebudes per a ser manipulades. <ref>Deborah Solomon, Utopia Parkway: The Life and Work of Joseph Cornell, New York: Farrar, Straus & Giroux (1997).</ref>
 
 
* [[John Chamberlain]], (nascut el 1927). Artista nascut a Chicago conegut per les seves escultures on combina per soldadura peces velles d'automòbils accidentats.
 
* [[Edward Kienholz]], (1927 - 1994). Artista americà que col.laborà amb la seva dona, [[Nancy Reddin Kienholz]], creant de manera independent i a gran escala quadres de motius quotidians de la vida moderna como el titulat The Beanery, compost per figures humanes realitzades a partir d'objectes de rebuig. <ref> ''Kienholz: 11 + 11 Tableaux'', Moderna Museet, Stockholm, Sweeden, n.d.</ref>
 
* [[Daniel Spoerri]], (nascut el 1930). Artista suís, conegut per les seves "escenes de desídia" on recull objectes de rebuig com restes de menjar, plats, coberts o vasos, que enganxa a la taula o tauler per tal de penjar-los i exposar-los a l'espectador. <ref> Wieland Schmied and Daniel Spoerri, ''Daniel Spoerri: Coincidence as Master = Le Hasard comme maître = Der Zufall als Meister = Il caso come maestro'', Bielefeld, Germany, 2003 at p. 10. </ref>
 
== Referències ==