Viquipèdia

Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 16:
El temps transcorregut entre l’arribada de Hernández de Córdoba a Panamà i el 1519 fou emprat en diverses expedicions (“cabalgadas”) amb finalitat lucrativa. L’objectiu fonamental era el rescat de metalls preciosos que fessin rendibles les expedicions. En alguna d’aquests expedicions el seu nom apareix amb el de Vasco Núñez de Balboa.
 
Gil González Dávila, en virtut d’una capitulació de la Corona del 19 d’octubre de 1518, va explorar Nicaragua. El cronista Antonio de Herrera explica les dificultats inicials de l’expedició, <ref>Herrera, Antonio de: ''Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Océano''. Llibre IV. Capítol 5è. Managua. 1975.</ref> que van fer que González Dávila anés per terra amb cent homes en busca de provisions i dos vaixells pilotats per Andrés Niño anessin per mar. Niño desembarcà a El Realejo, a la costa de Nicaragua, el 27 de febrer de 1523. Per l’interior, Gil González va arribar fins al llac de Nicaragua, al que els espanyols anomenaven Mar Dulce, i en prengué possessió per a la Corona el 12 d’abril de 1523. Les dues expedicions van tornar a Panamà, on van arribar el 23 de juny de 1523. Van fondre el producte de l’expedició i la part del “quinto real” (tribut a la corona del 20%) va pujar a 112.524 pesos.
 
González Dávila volia organitzar una altra expedició, però el cobdiciós Pedrarias, en veure els beneficis obtinguts i que això podia posar en perill el seu poder a Castilla del Oro, li va posar tots els impediments. González Dávila s’embarcà cap a La Española i, des d’allí, cap a Hondures amb la intenció d’entrar a les terres recent descobertes pel nord. Com Pedrarias tenia pretensions sobre aquestes terres, decidí organitzar una expedició pel seu compte, al front de la qual hi va posar Francisco Hernández de Córdoba.
 
El cronista Herrera explica que mentre Gil González va escriure al rei una carta, <ref>''Carta de Gil González al Rey escrita desde la Española y fechada el 6 de marzo de 1524''. Citada a ''Nicaragua en los cronistas de Indias''. Serie Cronistas, número 1. Anglería. Managua. 1975</ref> el 6 de març de 1524, perquè li concedís la governació de les terres que acabava de descobrir i enviava a Espanya al capità Juan Pérez de Rezaba amb cinc vaixells amb més de cinquanta mil pesos d’or corresponents al “quinto real”, Pedrarias va enviar a La Española al capità Herrera per aconseguir homes i cavalls per fer una expedició a Nicaragua abans que Gil González. Com el capità Herrera tardava, va organitzar l’expedició fundant una societat a Panamà el 22 de setembre de 1523, amb sis participacions de capital, de les quals Pedrarias en tenia dues i una el capità Hernández de Córdoba, a més hi havia d’altres socis. La societat duraria dos anys i després es repartirien els beneficis en proporció al capital aportat. Diversos socis van imposar a Hernández de Córdoba com a cap militar de l’expedició, malgrat la resistència dels veïns. No es coneix el perquè d’aquesta resistència, però sí l’animadversió d’alguns dels capitans que l’acompanyaven, com Hernando de Soto o Andrés Garabito. Van sortir amb tres o quatre vaixells (només es coneix el nom d’una galera anomenada “Santiago”), però se sap que també hi havia un bergantí. L’expedició constava de 229 homes. Segons Molina Argüello, la partida es va realitzar entre octubre i desembre de 1523. <ref>Molina Argüello, Carlos: ''Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provncias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias'' Citat per Meléndez, Carlos: ''Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua''. Mangua.1976.</ref>
 
En aquesta expedició, Hernández de Córdoba va fundar la vila de Bruselas, poc després [[Granada (Nicaragua)|Granada]], el [[8 de desembre]] de [[1524]] i després León a prop del [[llac Cocibolca]]. Així ho explica el cronista Herrera
: ''“Pobló una villa en el estrecho Dudoso, que llamó Bruselas, en el asiento de Urutina, que por una parte tenía los llanos, i por otra la Mar, i la otra la Sierra de las Minas. Pasó treinta leguas adelante, á la Provincia de Nequechari, adonde fundó la nueva ciudad de Granada, en la orilla de la Laguna... Pasó de Granada a la Provincia de Ymabite, dexando en medio la de Masaia, grande, i bien poblada. Llevó un Vergantín en piezas, con el qual hizo redescubrir y boxar toda la laguna i hallóse salida a un Río, por donde sangra, i no pudo navegar adelante el Vergantín, por haber muchas piedras, i dos Caudales, saltos mui grandes; pero confirmáronse, en que salía a la Mar del Norte''. <ref>Herrera, Antonio de: op. cit. pàg. 36.</ref>
 
En una carta de Pedrarias a l’emperador<ref>Real Academia de la Historia. Col. Muñoz. Vol. LXXVII. Fol. 140-149.</ref> en que li explica les conquistes d’Hernández de Córdoba, li diu que, tenint coneixement de que hi havia alguns grups d’espanyols al nord, Hernández de Córdoba va enviar el capità Hernando de Soto a comprovar-ho. Eren els homes de Gil González que, des de Santo Domingo, havia organitzat una expedició per a desembarcar al continent per la costa d’Hondures sense tenir problemes amb Pedrarias. Gil González va fer presoners els homes de Soto i després els deixà en llibertat i es retiraren cap a la costa, on va aparèixer un altre grup d’espanyols comandats per Cristóbal de Olid, que s’havia separat de l’autoritat d’[[Hernán Cortés]] i havia decidit actuar per compte propi. Sembla que va arribar a un acord amb Gil González per enfrontar-se a Hernández de Córdoba i apoderar-se de Nicaragua.
Línia 37:
:''“por hallarse muy lexos de donde estaba Pedrarias, la gente castellana que tenía consigo no podría ser proveida de muchas cosas, de que padecía mucha necesidad, i que por los puertos de Honduras, que estaban en su Governación, serían fácilmente proveidos, pues estaban tan cerca: pedíale, con insistencia, que le recibiese en su protección: todo porque imaginaba lo que después aconteció...”'' <ref>Herrera, Antonio de: op. cit. pàg. 48</ref>
 
Cortés només va deixar instruccions que se li donés el que necessités i li enviava algunes provisions: ''“Dos acémilas cargadas de herraje...”'', ''“ropas ricas para su vestir”'', ''“cuatro tazas y jarros de plata y otras joyas de oro”''. <ref>Díaz del Castillo, Bernal: ''Historia de la conquista de la Nueva España''. Mèxic. 1967. pàg. 547.</ref>
 
Els capitans Hernando de Soto, Andrés Garabito i Francisco Compañón van posar aquestes relacions en coneixement de Pedrarias presentant-les com una deslleialtat. Els cronistes donen versions divergents. Pascual de Andagoya, defensor de Pedrarias diu que
:''“en este tiempo pasó el marqués del Valle (Cortés) cuando vino de Honduras por cerca de Nicaragua. Y el Francisco de Hernández, queriendo se desasir de Pedrarias, le envió a decir que viniese allí, y que le daría la tierra”''. <ref>Andagoya, Pascual: ''Relación de los sucesos de Pedrarias Dávila en las provincias de Tierra Firme''. Managua. 1975. pàg. 49.</ref>
Francisco López de Gómara escriu que
:''“Pedrarias, como lo removieron de Castilla del Oro, se fue a Nicaragua, que la sentía en Gobernación, y degolló a Francisco Hernández, diciendo que trataba de alzársele con la tierra y el gobierno, por tratos que traía con Hernando Cortés; pero fue pretexto que tomó”'' <ref>López de Gómara, Francisco: ''Historia General de las Indias. Antología de historiadores de Indias, Antillas y Tierra Firme''. Barcelona, 1971.</ref>
Línia 48:
No se sap quan va durar el judici, però van passar setmanes o mesos. En general, es dóna com a data de l’execució el juny de 1526. L’execució fou injusta i així ho manifesta el cronista Fernández de Oviedo que diu respecte a Hernández de Córdoba:
:''“...estaba bienquisto comunmente con todos los españoles, excepto de algunos capitanes particulares, que le enemistaron de tal manera con el Gobernador Pedrarias, que fue desde Panamá a le buscar, é le hiço un proceso á la soldadesca, é le hiço cortar la cabeça, é no sin pesar á los más de su muerte é con placer de los particulares enemigos...”''.<ref>Fernández de Oviedo, Gonzalo: ''Historia General y Natural de las Indias, Islas y Tierra Firme del Mar Océano''. Asunción. 1944-1945. Vol. VIII. pàg. 63.</ref>
Semblant és el sentiment de fra Antonio de Remesal: ''“Francisco Hernández de Córdoba, valerosísimo capitán, fundador de la ciudad de Granada, en la Província de Nicaragua, y el que descubrió la mayor parte de ella y la pacificó; el año de mil quinientos veinte y seis murió degollado por Pedrarias Dávila con achaques de haberse rebelado, lo cual pareció siempre incierto, así por su testimonio y provanza como por la de la gente que traía consigo, que sintió su muerte con mucho extremo”''. <ref>Remesal, Fray Antonio de: ''Historia General de las Indias Occidentales y en particular de la Gobernación de Chiapas y Guatemala''. Managua. 1975.</ref>
 
El cap d’Hernández de Córdoba va ser clavat a una estaca i exposat durant dies fins que va ser retirat sense conèixer-se la seva destinació. El cos va ser sepultat sense cap sota l’altar de l’església de la Mercè. El 1531 va morir Pedrarias i va ser enterrat al costat d’Hernández de Córdoba. En 1610, després d’una erupció volcànica, León va ser traslladat al lloc on actualment es troba. La ciutat va restar en ruïnes i es va anomenar León Viejo. El maig de 2000, els arqueòlegs de l’Instituto Nicaragüense de Cultura van localitzar l’altar de l’església de la Mare de Déu de la Mercè i dues tombes. A una de les restes li faltava el cap i l’altre corresponia a una persona d’elevada alçària, eren Hernández de Córdoba, la víctima, i Pedrarias, el seu botxí. Ambdós personatges van ser sepultats de nou a la plaça major. Hernández de Córdoba sota l'estàtua que durant molts anys havia estat a la catedral de Managua, i Pedrarias als peus d'Hernández de Córdoba.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Hernández_de_Córdoba_(fundador_de_Nicaragua)»